A l’apartat “Awalé o mancala?” s’explica la diferència conceptual entre l’un i l’altre. Es conclou, molt sintèticament, que un mancala o manqala és qualsevol dels jocs que es desenvolupen sobre un tauler amb forats on s’hi van distribuint llavors d’una determinada manera.

En aquest apartat també s’hi estableix una primera classificació en funció de les files de forats que hi ha en el tauler. D’aquesta manera s’estableixen 3 grans grups:

• els manqala d’una sola fila de forats. Com el txuca ruma de la Índia.

• els manqala de 2 files. Com l’awalé evidentment, però també el olowuka de Nigèria, l’ Akon de Gabon, Camerun i Guinea Equatorial, i el pallanguzhi de la Índia i centenars més.

• els manqala de 4 files. Com el bao de Kènia i Tanzània, l’hus de Namíbia, l’onweso d’Uganda i moltíssims més. Acostumen a ser amb diferència el mancales més complicats.

S’esmenta també que existeixen alguns manqales (pocs) de 3 files de forats.

Però els estudiosos han establert també altres variables de classificació. La combinació de cadascuna d’aquestes variables defineix en gran mesura la dinàmica de cadascun dels jocs. També serveix evidentment per poder-ne fer una classificació més exhaustiva i inclús per relacionar un joc amb un altre.

Algunes d’aquestes variables de classificació són:

A. segons la forma de sembrar. Hi ha 2 grans variants:

• manqales de sembra simple o única: com en el cas de l’awalé, el jugador quan està en el seu torn, agafa les llavors de qualsevol forat i les distribueix. I aquí s’acaba la tirada (que pot concloure amb captura o no).

• manqales de sembra múltiple: el jugador, quan és el seu torn comença fent una sembra simple i, segons com acabi aquesta sembra, pot iniciar-ne una de nova. I segons com acabi aquesta segona, en pot iniciar una tercera. I així successivament. Normalment les sembres múltiples finalitzen quan la darrera llavor cau en un forat buit.

B. segons els cicles. Aquesta variable també fa referència a com es sembra. Les captures en gairebé tots els mancales es fan en terreny del contrari (també a això hi ha alguna excepció, però és molt poc freqüent que no sigui així). La diferència està si es pot sembrar en el camp contrari o no. Hi ha 3 variants:

• manqales d’1 cicle: com en el cas de l’awalé, les sembres es fan en terreny propi i del contrari.

• manqales de 2 cicles: les sembres només es poden fer en terreny propi, mai del contrari. És típic dels mancales de 4 files de forats

• manqales de cicle combinat: en alguns mancala, hi ha forats propis, de l’adversari o compartits (els compartits acostumen a ser centrals dintre del taulell). Cadascun dels jugadors pot sembrar en els seus forats o en els compartits. Mai en els de l’adversari.

C. segons la direcció de la sembra. Hi ha 3 variants:

• en sentit antihorari, com en el cas de l’awalé

• en sentit horari.

• en els 2 sentits, com en el cas del bao. En aquest tipus de jocs, la direcció de la sembra pot venir determinada per diversos factors. Acostumen a ser jocs molt complicats perquè si ja costa imaginar com acabarà la nostra tirada, encara més difícil és preveu la propera jugada del nostre contrincant.

Si fent algun viatge descobriu gent jugant a un mancala que desconeixieu, comenceu per desenmascarar totes aquestes variables que s’han descrit:

• quantitat de files?

• sembra simple o múltiple?

• d’un cicle, de 2 o de cicle combinat?

• direcció de la sembra?

Desenmascarant això, us serà molt més fàcil entendre la dinàmica i els matisos del mancala que teniu al davant. També és important quants forats per fila té el tauler i quina és la posició inicial (quantes llavors hi ha a cadascun dels forats).

I qui sap si esteu davant d’un mancala encara no descrit ni documentat. A aquestes alçades del segle XXI, se n’han documentat centenars, però n’hi ha moltíssims més que encara són desconeguts a occident.