Inici » La’b madjnuni

La’b madjnuni

El joc La’b madjnuni, (“Leab al-mashnun’ah”) (1) significa “el joc boig” segons va explicar Stewart Culin (2) (3). Aquest joc era jugat a Síria. Ell explica que a finals del segle XIX el va veure jugar a Nova York (EUA) entre immigrants sirians:

”El visitant de la petita colònia siriana al carrer Washington a la ciutat de Nova York pot trobar sovint dos homes obstinats amb aquest joc. En diuen Mancala. Els materials són un tauler amb dues files de depressions i un grapat de pedres o petxines que es transfereixen d’un forat a un altre amb molta rapidesa. Un xiquet de Damasc em va descriure els mètodes de joc. Hi ha dues formes principals, que depenen de la manera en què les peces es distribueixen al començament del joc. Dues persones hi participen, i s’utilitzen noranta-vuit cauris (wada) o còdols (hajdar). Un joc s’anomena La’b madjnuni, o “joc boig”. Els jugadors seuen un davant de l’altre amb el tauler col·locat longitudinalment entre ells.”

Reb aquest nom perquè no podem escollir el forat en el que iniciem la nostra sembrada. Cal començar el torn sempre del forat propi de més a la dreta i per tant, no podem determinar el resultat de la nostra acció. Cap habilitat és necessària en la pràctica d’aquest joc mancala, doncs el resultat de cada sembra és matemàtic, d’acord amb la manera en què les peces s’han distribuït al principi. Aquesta és la raó del seu nom: “el joc boig” (la’b madjnuni).

Regles resumides del joc:

tauler: 2×7, dues files de set forats. Taulers de fusta.
peces: 98 llavors (49 per jugador).
disposició inicial: es distribueixen les llavors de manera desigual. Un jugador col·loca totes les llavors en els catorze forats. Col·loca almenys 2 llavors en cada forat, la resta de les llavors, com vulgui.
direcció sembra: en direcció anti-horària.
sembra: volta múltiple (encadenada). El jugador que ha repartit les llavors en els catorze forats comença el torn de joc. Cada jugador, per torns, agafa les llavors del forat situat més a la dreta en el tauler i es dipositen, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembra cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el contingut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament fins que es cau en un forat buit o es captura. El torn acaba
collita: en ambdós territoris. El jugador captura el contingut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar i també el contingut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el(s) forat(s) següent(s) (4) també contenen 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen i també el contingut dels forats oposats. Es retiren del tauler.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan no queda en el tauler cap llavor o un dels jugadors no té llavors en el seu costat i l’adversari no pot fer un moviment que li doni llavors a aquest (5). Cada jugador compta el nombre de llavors que té de més que el seu oponent.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en un tauler de 2×7, és a dir, 2 files de set forats. Al començament de la partida un dels jugadors distribueix les 98 llavors de manera desigual. Un jugador col·loca totes les llavors en els catorze forats. Col·loca almenys 2 llavors en cada forat, la resta de les llavors, com vulgui. En el diagrama següent podeu veure una representació esquemàtica d’un tauler La’b madjnuni. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota és la del jugador B.

Una possible disposició inicial:

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten un total de 98 petxines.

NOTES:

(1) transliteració de l’àrab (el joc boig)
(2) CULIN, S. Mancala, the National game of Africa. US National Museum Report. Washington, 1896
(3) CULIN, S. Exhibit of Games in the Columbian Exposition in Journal of American Folklore 6 1893.pp 205-227
(4)
CULIN, S. Exhibit of Games in the Columbian Exposition in Journal of American Folklore 6 1893.p 207: “(…) the player takes two or four for his own, as well as the contents of the hole opposite, and should there be two or four in the next hole or holes to the one at which he stopped, he also takes them with those opposite.”
CULIN, S. Mancala, the National game of Africa in US National Museum Report. Washington, 1896 p.598: “(…) he takes the two or four pieces with those in the opposite, and if one or more of the holes that follow contains two or four without the intervention of a hole with any other number, he takes their contents with those opposite.
(5) Stewart Culin no va explicar què ocorre quan un del jugadors no té llavors en el seu costat del tauler. Assumim que el joc acaba si l’adversari no pot fer un moviment que li doni llavors a aquest.

Be Sociable, Share!