Inici » Pasu Pondi

Pasu Pondi

El joc Pasu Pondi, conegut també amb els noms de Pallanguzhi Attam o Pondi Attam, és un antic joc mancala  jugat, tradicionalment, en llocs interiors, majoritàriament, per les dones tàmils a les zones rurals de Tamil Nadu, al sud de l’Índia. A vegades, també es juga a l’aire lliure. Pallanguzhi Attam és també un nom genèric que agrupa a diverses varietats de jocs mancala de Tamil Nadu. Alguns jocs s’excaven en dues files de set forats a terra. Segons el tipus de joc, els forats s’omplen amb un nombre específic de llavors o poden jugar-hi de dues a quatre persones. Alguns jocs utilitzen un tauler de fusta plegable. Altres utilitzen taulers tallats en metall (llautó).(1)

El joc va ser descrit per primera vegada per la Dra L.S. Saraswathi l’any 1995, que ha treballat durant dècades a les zones rurals de Tamil Nadu al sud de l’Índia, centrant-se en els processos d’aprenentatge de les dones. El seu interès especial ha estat en l’educació no formal dels xiquets i xiquetes i dels adults, tant d’homes com de dones.

Regles resumides del joc

tauler: 2×7, dues files de set forats.
núm.peces: 70 peces (35 per jugador).
disposició inicial: 5 llavors en cada forat.
direcció sembra: horària.
sembra: volta múltiple o encadenada. La sembra encadenada en aquest joc té una particularitat: es comença a sembrar agafant les llavors d’un forat del propi costat del tauler. Després que la darrera llavor cau en un forat (buit o ple) en qualsevol costat del tauler, s’agafa el contingut del forat següent i, aleshores comença una volta nova. Es sembren les llavors en el forats següents. Es continua sembrant d’aquesta manera, fins que la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat que té el seu següent forat, buit. El torn acaba. Pot acabar amb captures o no.
collita: en ambdós costats del tauler. Dues maneres de capturar:

  • quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat (buit o ple) que té el seu següent forat buit i el forat següent a aquest, conté llavors, aleshores es capturen.
  • al llarg del joc, alguns forats acabaran acumulant 4 llavors. Immediatament, es capturaran els grups de 4 llavors que apareguin a la pròpia banda del tauler, tant si es produeix durant el torn propi com si és el rival qui sembra.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan un jugador no té llavors en el seu territori, aleshores l’adversari captura les llavors restants en el tauler. Es juga a rondes. Per a la segona i següents rondes, cada jugador usarà les llavors capturades en la ronda prèvia, omplint tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 5 llavors en cada un. Els forats que no es poden omplir són marcats amb un tros de paper, una fulla d’arbre, etc. per indicar que no es poden jugar en la següent ronda. La segona i les successives rondes es juguen amb les mateixes regles excepte que els forats que no estan ocupats al inici de la ronda no són usats. Es juga d’aquesta manera fins que un dels jugadors no pot omplir cap forat al començament d’una ronda, és a dir, quan un jugador no té suficients llavors (menys de cinc).

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

El Pasu Pondi es juga en taulers de 2×7 amb 5 llavors en cada forat al començament de la partida. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Pasu Pondi. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Pasu Pondi

peces de joc

Habitualment, les peces de joc no tenen un valor determinat en els jocs mancala. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten 70 llavors, 35 per jugador.

NOTES

(1) Saraswathi, L. S. Indigenous Learning Cultures: Basic to Sustainable Literacy. Asian/Pacific Book Development (ABD) Journal. Asia Pacific Cultural Centre, for UNESCO. Vol.26. No.1. 1995.

Be Sociable, Share!