Inici » Cenne

Cenne

El Cenne és un joc mancala jugat a Tulu Nadu, sud de l’Índia. Aquest joc, generalment es denomina amb la paraula genèrica Cenne maneChenne mane or Chennemane. Va ser descrit per primera vegada el 1986 per l’etnòleg Peter J. Claus, professor de la State University of California a Hayward (EUA).

Com va dir Peter J. Claus (1):

“Cenne mane, en sentit estricte es refereix al tauler (mane) en el qual el joc Cenne i diversos altres (o altres formes) es juguen. La paraula cenne en altres contextos significa “bonic/a, bell/a, o atractiu/va” i la seva associació amb el joc, o el tauler sobre el qual es juga, no és del tot clar. Podria referir-se a les belles formes en què, de vegades, es veuen especialment  en “taulers” construïts en metall; o, a l’atracció que senten els jugadors habituals del joc”.

Chennemane també es refereix tant a un joc en particular (Cenne) com a diferents formes de jugar. Les formes comunament jugades són “Bule Perga“, que es juga entre dues persones i “Arasu Aata“, que es juga entre tres persones – un “Uarasu” (Rei), el “Pradaane” (el ministre), i un “Geni “(llogater). També hi ha el “Seete Aata” que es pot jugar en solitari. Aquest és un joc sense fi. Es diu que és el joc que va jugar la Deessa Sita mentre estava esperant el Déu Rama. Segons l’escriptor Vaman Nandavara hi ha 40 maneres diferents de jugar en un tauler Chennemane (2).

“Tradicionalment, el Chennemane es juga el dia de lluna plena del mes “Aati” després de beure “Metteda Ganji” o “Paale Kasaya”. El joc es juga fins Krishnastami. Aleshores, els taulers (Chennemanes) es mantenen lluny i  només es tornen a moure durant el proper “Aati”.”

V. Nandavara explica la naturalesa canviant del joc que abans només es  jugava el mes d’Aati (3):

“La gent ha començat a jugar-lo durant tot l’any. La bogeria és tal que la gent ha començat endur-se aquests Chennemanes a casa seva a Mumbai i a l’estranger. Aquest joc s’ha convertit en un símbol de la nostra cultura i el patrimoni”.

També hi ha creences que el joc no ha de ser jugat entre marit i muller o entre dues germanes, ja que donarà lloc a enfrontaments.

El Cenne i altres jocs a Tulunadu s’han recopilat en el llibre “Janapada Aatagalu” escrit en kanarès per Gananath Yekkur.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×7, dues files de set forats.
núm. peces: 56 (28 per jugador).
disposició inicial: 4 llavors en cada forat.
direcció sembra: anti-horària.
sembra: volta múltiple (o encadenada). Per torns, les llavors es sembren, una a una, en els forats següents en direcció anti-horària. Si l’última llavor cau en un forat ocupat, el seu contingut s’agafa i es sembra en un nova volta. Un jugador no pot col·locar una llavor en un forat que conté tres llavors (anomenat murte) llevat que el jugador tingui només una llavor a la mà. En aquest cas, el forat es converteix en “wanasu” (menjar), és a dir, les quatre llavors seran capturades i dipositades al magatzem del jugador o retirades del tauler. Després, el jugador continua distribuint les llavors del següent forat. El moviment acaba quan l’última llavor cau en un forat buit, el forat després d’un “wanasu” està buit o després d’un “atappe”.

Un “attape” és un munt de llavors, creat en un forat, en circumstàncies excepcionals, quan tots els forats tenen tres llavors. Si el jugador encara té una o diverses llavors a la mà, col·loca aquestes en el forat a l’extrem dret de la fila, anomenat “atappe” (munt) sense capturar-les. L’oponent, aleshores, agafa les tres llavors de la pròpia pila i una d’aquestes es sembra en el munt rival, una altra en el forat del que les llavors són remogudes i l’última en el següent forat adjacent al mateix costat, quedant-li quatre llavors, que el jugador, a continuació, captura, acabant així el moviment.

collita: es pot realitzar en qualsevol fila, en la fila pròpia i en la fila del jugador oponent. Les captures es fan quan l’última llavor sembrada cau en un forat que conté tres llavors. Les quatre llavors seran capturades i dipositades al magatzem del jugador. Després el jugador continua distribuint les llavors del següent forat com s’ha explicat anteriorment.
objectiu del joc: capturar la major quantitat de llavors. Es juga una segona o successives rondes, omplint els forats del propi costat del tauler amb les llavors guanyades a la ronda anterior. Els forats que no es poden omplir, no s’utilitzen en la següent ronda. És possible reconquerir forats perduts. Si  es recuperen, les llavors que no s’utilitzen a la ronda s’hi col·loquen.
el joc acaba…: quan a l’inici d’una ronda un jugador pot omplir menys de quatre forats. La frase per reclamar la victòria és “poli maipunu” (saqueig).

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en taulers de 2×7 amb 4 llavors per forat al començament de la partida. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Cenne. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Cenne

peces de joc

Habitualment, les peces de joc no tenen un valor determinat en els jocs mancala. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten 56 llavors, 28 per jugador.

NOTES

(1) Claus, Peter. J. Cenne (Mancala) in Tuluva Myth and Cult. A: Indian Folklore II. Central Institute of Indian Languages Press, Mysore (India) 1987.
(2) (3) Raghava, M. Chennemane is a symbol of Tulu culture and heritage. A: The Indu. Mangalore, July 24, 2012.

Be Sociable, Share!