Inici » Jocs Mancala al Món

Jocs Mancala al Món

La història de l’awalé i altres jocs mancala es perd a la nit dels temps en una curiosa barreja de fets reals i fets mitològics, com acostuma a passar amb tot allò relacionat amb pobles de tradició oral i sense cultura escrita.

Awalé al Món

S’han trobat taulells amb foradets esculpits a la pedra a Egipte (als temples de Menfis, Tebas i Luxor) datats del 1.400 abans de Crist). També a l’antigua Sumèria. Els estudiosos no es posen d’acord en si aquestes troballes són realment jocs mancala o bé taulells que s’utilitzaven per a fer comptabilitat o inventaris. També hi ha qui diu que servien per evidenciar ofrenes (per exemple cada forat podria correspondre a una família noble que hi anés dipositant un objecte al seu interior per a cada ofrena que fés).

El primer joc que es pot considerar amb tota seguretat un mancala és del segle VII després de Crist i es va trobar a Etiòpia. La teoria més provable i més defensada, és que els primers awalés sorgissin de la zona del Golf de Guinea i a partir d’allà s’anés extenent de mica en mica (tribu a tribu) per tot Àfrica. El prestigiós historiador i expecialista mundial en jocs mancala Cheikh Anta Diop és un dels grans defensors d’aquesta teoria. La lenta transmissió oral de tribu a tribu explicaria també la gran varietat de regles de joc que hi ha entre una comunitat i les comunitats que es troben a només pocs quilòmetres de distància (ja sabem que el boca-orella sistemàtic porta a una deformació sorprenent de la informació que es trasmet). Aquesta teoria lligada a la evolució històrica de l’Àfrica precolonial (no aprofundirem massa en aquesta història per no fer una explicació interminable), explicaria també l’existència de les diferents famílies/grups (estils de joc clarament diferenciats) que han constatat a l’Àfrica els estudiosos del tema. Es considera que hi ha 2 grans famílies de jocs mancala a l’Àfrica: els de l’Àfrica no bantu (del golf de Guinea cap al nord) semblants a l’awalé, i els de l’Àfrica bantú (al sud del golf de Guinea) amb taulell de 4 fileres de forats (els jugadors només fan sembres en la seva meitat de taulell). Com a curiositat, entre aquestes dos grans àrees hi hauria una zona intermèdia a Somàlia i Etiòpia on sovint els taulells tenen 3 fileres de forats.

Aquesta teoria, de l’origen africà del joc també defensa que són els comerciants àrabs que freqüentaven la costa oest africana (l’actual Tanzània, Moçambic, Madagascar…), comprant esclaus, marfil, pedres precioses, etc, els qui vàren importar els mancala que allà es jugaven cap a l’Orient Mitjà. I a través d’alla es va expandir cap al sud i centre d’Àsia seguint les rutes comercials (seda sobretot) controlades per aquests mateixos comerciants àrabs. Demostra aquesta teoria el fet que a la península aràbiga es jugui a l’hawalis, un joc molt semblant a tots als que es juguen a les Seychelles, Tanzania, Moçambic, Madagascar i Sudàfrica. De fet, inclús s’especula que la paraula manqala o mancala provingui d’una fusió de paraules entre l’àrab clàssic i el swahili parlat a l’oest d’Àfrica.

Cal esmentar que també hi ha estudiosos del tema que neguen que tots els jocs mancala provinguin en última instància de l’Àfrica, assegurant que tot i no poder-se negar el paper dels comerciants àrabs que viatjaven sovint a l’Àfrica, els jocs que ells puguessin portar a la península aràbiga en el viatge de tornada, en la majoria dels casos el que van fer és fusionar-se amb altres mancales que ja existien anteriorment en aquella zona.

Awalé a ÀsiaEl cas és que el joc un cop arribat a Aràbia s’escampa cap a Àsia en diferents direccions: una cap al Kazakhstan, Mongòlia i la zona de Xinjiang (Xina). Aquest joc mancala és conegut com a toghyz qumalaq. Per altra banda s’escampa pel sud cap a la Índia (s’anomena pallankuzhi). Segurament és des d’aquí que continua la seva difusió fins a arribar al Pacífic (Sri Lanka, Thailandia, Malàisia, Indonèsia, Filipines, etc). Per tota aquesta zona rep múltiples denominacions: sungka, dakon, congkak, etc. Encara avui en dia, tots aquests mancales asiàtics són molt populars i qualsevol que viatgi per aquells països i surti dels decorats turístics no tindrà gaire dificultats per veure-hi nens jugant.

Entrant més en el terreny de les llegendes (o mig llegendes i mig realitats), esmentarem que pels massai, el primer jugador d’awalé va ser Sindillo, fill de Maitoumba, el primer home.

Shamba BalongoA Ghana s’explica que fa uns segles, a l’awalé només hi podien jugar les ètnies dominants. Ho feien sempre amb fitxes d’or i marfil. Hi jugaven tot just abans d’anar a la guerra per posar a prova la seva intel·ligència i les seves habilitats mentals. També s’explica que si un rei moria, s’organitzaven unes partides d’awalé entre els candidats i qui guanyés acabava sent el successor. Al segle XVI, el rei Shunba Balongobo, tornà d’un llarg viatge amb la seva gran descoberta al cap (un taulell d’awalé). Aquest rei es va fer construir una estàtua funerària que representava la seva figura asseguda amb un awalé als genolls i un altre al cap, com a símbol del poder que emana de la intel·ligència. Al Museu Britànic es conserva una estàtua de Shamba Bolongo.

Ntim Gyakari, el darrer rei independent de Denkyira va ser assassinat mentre jugava una partida d’aualé amb peces d’or (actualment, al museu de Kumasi, es troben encara llavors d’aualé cobertes de metall). Més modernament, es rumoreja que Abeid Karume, primer president de Zànzibar, va ser assassinat pel seu cunyat mentre jugava al bao.

A Costa d’Ivori encara es conserva la llegenda que qui jugui a l’awalé després de la posta de sol li cauran al damunt les pitjors malediccions.

Awalé a l'ÀfricaLlegendes vàries a banda, és evident que actualment el paradís de l’awalé continua sent Àfrica. Als països centreafricans és estrany trobar una llar on no n’hi hagi cap. La majoria se’ls fabriquen ells mateixos artesanalment amb un tros de fusta i molta paciència i hores. I aquests jocs passen de família en família impecables i sense que es perdi cap de les llavors originàries. A Togo és diu que l’awalé és una de les principals causes de divorci. A Mali, els estudiants juguen durant hores i hores a la sortida de les escoles. A Burkina Faso s’organitzen renyits tornejos entre pobles veïns. A Tanzània hi ha jugadors professionals de bao (el mancala local) que viuen de reptes, apostes i partides magistrals (a vegades també, com en els escacs, s’organitzen partides simultànies per a lluiment d’aquests professionals). Diuen els makondes que mai cap occidental a guanyat una partida de bao al pitjor dels seus jugadors. També en altres llocs, com a la tribu dels Akan a Costa d’Ivori podem trobar encara avui jugadors professionals que viuen de fer partides d’awalé.

Podeu deduir que l’awalé és molt més que un joc a la major part de l’Àfrica, és tota una institució. Sobretot a l’Àfrica que es reivindica i que està orgullosa de les seves arrels. Les úniques lamentables excepcions són alguns països del Magreb i les grans ciutats de l’Àfrica negra molt occidentalitzades (no és que la cultura de l’awalé hagi desaparegut, però en aquests indrets segurament trobareu més gent jugant als escacs o al poker). També ha patit un retrocès a Sudàfrica (on la comunitat blanca sempre ha estat propensa al backgammon).

Awalé a CubaDes de l’Àfrica l’awalé no només es va extendre cap a Àsia, sinó també cap a Amèrica portat pels esclaus que van ser forçats a emigrar. Per tant, no ens ha d’estranyar, que amb diferents variacions, l’awalé sigui molt practicat actualment a tot el Carib i les Guaianes. És curiós de saber que la manera de jugar dels habitants d’aquestes zones d’Amèrica ha servit per identificar els llocs de procedència dels seus avantpassats. Per exemple, els avantpassats dels habitants de les illes d’Antigua i Barbuda provenen de Ghana perquè les seves maneres de jugar són idèntiques (fins i tot les denominacions de cada lloc ho indiquen: warri s’anomena el joc a les illes d’Antigua i Barbuda i owari en idioma twi ghanès).

Capítol a part mereixerà l’expansió recent de l’awalé a Occident (veieu l’apartat Història > Jocs Mancala a Europa).

Be Sociable, Share!