Inici » Jocs Mancala a Europa

Jocs Mancala a Europa

Com explicarem més endavant, la situació actual de l’awalé deriva de l’època colonial (en ser importat directament d’Àfrica pels 2 principals països colonitzadors: França i Anglaterra).

Però abans d’explicar això, cal deixar clar que hi ha testimoni de la presència, des de temps immemorials, de jocs mancala dispersos per diferents indrets d’Europa. Els diferents testimonis documentats mostren origens i procedències molt diverses. I per diverses raons també van anar desapareixent (exceptuant el Das Bohnenspiel, una modalitat que encara es juga a l’Alemania oriental i que segurament és l’únic joc mancala d’època precolonial que es conserva intacte actualment a Europa).

Per exemple a l’Europa Oriental (Grècia, Bulgària, Romania,,etc) s’hi jugava per influència de l’Imperi Otomà.

Als Països Bàltics i a Prúsia s’hi jugava habitualment fins fa un parell de segles (aquesta variant bàltica és el Das Bohnenspiel, abans esmentada que encara es juga en zones de l’Alemania oriental). Aquest mancala segurament prové originàriament de l’Àsia Central.

També va ser habitual durant molts segles a casa nostra durant l’època d’Al-Andalus (com ho demostra, entre molts altres testimonis, un preciós taulell d’ivori del segle X, pertanyent a la filla d’Abd-al-Rahman III, exposat actualment al Museu de Burgos). El motiu de la desaparició a la Península Ibèrica va ser degut a la dura persecució cap a qualsevol mostra de cultura musulmana que va practicar la Inquisició. Prejudici que no té cap raó de ser perquè no és entre els països islàmics on l’awalé té més practicants i ni segurament d’on és originari.

Després de la desgraciada progressiva desaparició gairebé total dels jocs mancala a Europa, i tal com hem dit abans, no torna a ser fins als segles XVIII i XIX que a molts descobridors i cronistes europeus els hi sobta l’existència un seguit de jocs, molt extesos per tota Àfrica i gran part d’Àsia, que tenen en comú que es juguen en un taulell amb forats, per on es distribueixen llavors en jugades de sembra i de captura.

El francès Lamartine descriu a Turquia en el seu llibre de viatges a l’any 1833: “hi havia un grup de set o vuit petits negres d’entre 8 i 12 anys, bastant ben vestits i d’aparença saludable que jugaven plegats amb petites pedres que es distribueixen en forats”.

Durant el segle XIX es multipliquen les cites d’aquest tipus de jocs, però no és fins al segle XX que no comencen a apareixer els primers documents dedicats exclusivament a l’estudi de les diferents formes de jugar. Podriem esmentar interessants estudis fets durant els anys 20 i 30 del segle passat, però fins al 1952 no apareix un anàlisi molt exhaustiu de 200 jocs mancala escrit per l’especialista britànic H.J.R. Murray. A partir d’aquí se succeeixen les publicacions (a destacar també, als anys 70, la tasca d’anàlisi i divulgació que va fer el francès Charles Béart, el pare de l’enorme popularització del joc al nostre país veí). Al 1977, André Deledicq i Assia Popova estableixen una interessant classificació dels diferents jocs mancala en funció dels cicles de les sembres i collites.

Aquesta intensa activitat de documentació i classificació feta al segle passat és l’origen de l’extensió de l’awalé per moltíssimes llars angleses i sobretot franceses. També ha tingut molt a veure la celebració de freqüents campionats en aquests 2 països i la introducció de l’awalé a les escoles com a eficaç mètode de reforç a algunes assignatures com puguin ser matemàtiques, geografia, etc.

A la Gran Bretanya, l’extensió de l’awalé és liderada des dels anys 90 del segle passat per la Oware Society (OWS). L’OWS organitza cada any diversos campionats al seu país i un campionat internacional europeu. També fomenta la organització de tornejos a l’Àfrica i al Carib per facilitat contactes entre els jugadors europeus i els millors especialistes mundials (que sovint viuen en llocs recòndits i no tenen capacitat econòmica per permetre’s grans desplaçaments a tornejos internacionals). L’OWS també és l’origen de la prestigiosa National Schools Tournament que se celebra cada any a Londres. És evident que l’objectiu de l’OWS és liderar internacional l’expansió de l’awalé.

L’estat de salut de l’awalé a França també és excel·lent. Des l’any 1989 la Societé Sicode realitza una intensíssima activitat divulgadora. Reforçada a partir del 1997 per la Federació Francesa d’Awalé (FFA). La FFA coordina nombrosos clubs que organitzen activitats i campionats a nivell regional i provincial. També organitza el famós campionat anual de Parthenay. La FFA té una capacitat de lideratge per expansionar l’awalé gairebé comparable a la OWS britànica, però cal esmentar que a França, a més a més existeix gran multitut d’associacions que organitzen activitats centrades en introduir l’awalé a les escoles, instar al francesos nouvinguts que esdevinguin vehicles de difusió del joc, etc.

Cal esmentar també els casos d’Alemania i en general de tots els països del centre i nord d’Europa que estan vivint una progressiva popularització de l’awalé. En general podem dir que actualment és un joc practicat per centenars de milers d’europeus i en clara expansió.

Lamentablement, la situació a casa nostra està a anys llum de la d’altres països. La majoria de la població ni tant sols n’ha sentit parlar d’aquest tipus de jocs. Evidentment el fet que nosaltres no haguem tingut un fort passat colonial a Àfrica i a Àsia n’és la causa principal. És clar que tampoc hi ha ara mateix un suport institucional ni organitzacions com la FFA o al OWS que puguin exercir un lideratge potent de l’expansió de l’awalé. De totes formes, mica en mica van apareixent diversos webs informatius (veure apartat d’enllaços), alguns professors l’han començat a explicar per pròpia iniciativa als seus alumnes, s’organitza anualment el Campionat de Catalunya (que ja va per la seva desena edició) i fins i tot hi comença a haver bons estudiosos del tema com Jordi Climent o Víktor Bautista.

Podem concloure dient que la popularitat de l’awalé no és comparable ara mateix amb la que té a d’altres països europeus (i ja no diguem a França o Gran Bretanya), però constatem que hi ha molt bons indicis que donen motius per a l’optimisme.

Be Sociable, Share!