Els principis de l’awalé:

«Sembrar com cal si es vol collir com cal.»

«Qui esperi rebre, ha d’aprendre a donar.»

Els jocs de mancala o manqala estan formats per centenars de jocs que es poden trobar escampats per mig món (veure apartat Història > Jocs Mancala al Món). L’awalé o aualé és un els més extesos (i si més no el més jugat a occident amb molta diferència). Tots els jocs mancala tenen un seguit de característiques en comú que és el que els fa tan atractius des d’un punt de vista pedagògic i de diversió. Alguns dels principals trets de la filosofia awalé i mancala en general són:

• les tirades es desenvolupen en 2 fases: sembrar i collir

• es juga sobre un taulell amb un nombre variable de forats. Als forats és on es sembra i on es cull.

• les fitxes dels mancala (normalment llavors) són indiferenciades, totes iguals. I no pertanyen a cap jugador. S’aplica la dita “Les llavors són de qui les necessita. Qui millor sembri, millor collirà”.

• a l’awalé hi ha 2 normes sagrades:
  1. “no es pot eliminar a l’adversari“. S’entén que quan es destrueix a l’adversari, també es detrueix la terra que ell conrea. Qui ho fes per error, perdria la partida. S’aplica la dita “Qui destrueix la terra on cull, no podrà collir mai més”.
  2. “no és pot deixar passar gana a l’adversari“. Això vol dir que si el nostre rival es queda sense llavors, li hem de cedir de les nostres perquè pugui continuar jugant.

• a l’awalé i a la majoria de mancala, les regles per començar a jugar són molt senzilles i es poden aprendre en 5 minuts (sempre hi ha variants que són molt més complexes, com el Bao). Passat aquests 5 minuts, comença la diversió. Aquesta simplicitat en les regles el fa apte per a totes les edats (els nens poden començar-s’hi a introduir a partir dels 5 o 6 anys).

• tot i la simplicitat dels mancala comentada al paràgraf anterior, cal tenir present que és un joc de matisos. A cada nova partida es descobreixen noves jugades. Mai es pot dir que ja no se’n pot saber més.

A continuació podeu veure un vídeo on el Sr. Adedigba Abbis ens explica la filosofia de l’Awalé.