Pels que encara creuen que jugar no és una activitat ni seriosa ni rigorosa, cal dir-los que el jocs en general i l’aualé i altres jocs mancala, en particular, permeten exercitar i aprendre nombroses habilitats necessàries per la vida personal, social i professional. Ens ensenyen a conviure amb els errors i a aprendre d’aquests; promou la creativitat; implica prendre decisions; ofereix les mateixes oportunitats a tots els jugadors.

Els jocs de tipus mancala són uns dels jocs més antics del món que es juguen, generalment, sobre un tauler de fusta format per diverses rengleres de forats per on cada jugador ha de moure llavors, cauris o altres peces. Són probablement els jocs més jugats del món.

L’ aualé i els altres jocs de tipus mancala d’Àfrica i d’altres parts del món són, des de fa uns anys, objecte d’un veritable auge i interès al món occidental. D’Àfrica van arribar a Europa a través de les 3 principals potencies colonials en aquell continent: Gran Bretanya, França i Alemanya, i els últims anys, a través dels fluxos migratoris, s’han popularitzat una mica més. També gràcies a les noves tecnologies i a la xarxa d’Internet, els programadors informàtics i els investigadors hem contribuït a divulgar aquests jocs tradicionals. Els primers han desenvolupat versions informàtiques d’aquests jocs per jugar en línia amb altres persones o amb l’ordinador, i els segons hem recopilat i documentat nombrosos jocs i hem compartit coneixements i experiències…

És evident que els videojocs i les consoles han reduït la pràctica dels jocs de tauler però un joc com l’aualé pot aconseguir motivar i interessar tot l‘alumnat, facilitant així que tota una classe treballi, molts cops sense adonar-se‘n, i no es distregui amb facilitat.

A vegades, hi ha docents (professors/es, mestres, etc.) que no són partidaris dels jocs de tauler perquè impliquen competició, fins i tot, rivalitat. No obstant, si de forma educada i esportiva canalitzem aquesta tensió, aleshores podrem potenciar diferents factors educatius que compensen aquest presumpte inconvenient dels jocs de tauler. Així, els jocs de tipus mancala com l’aualé tenen les següents virtuts:

A nivell social: permeten educar la tolerància i respectar les diferències. Generen actituds de convivència, respecte, saber perdre i complir les normes establertes.

A nivell intel·lectual: permeten treballar diferents conceptes gaudint del joc. Permeten desenvolupar habilitats i capacitats referents al càlcul i a l’abstracció, porten a raonaments lògics i matemàtics sense ni pensar-ho. També ens permeten introduir i compartir dades geogràfiques culturals i d‘història.

A nivell afectiu: permeten potenciar l’autoestima i l’afany de superació i el trencament de barreres comunicatives com l’edat, el gènere, les diferències culturals. Una bona observació permet al professorat detectar les diferents actituds de l‘alumnat davant del joc.

A l‘hora de plantejar-nos portar l’aualé a les aules cal tenir en compte quin serà el nombre d’alumnes per la disposició de l’espai, les taules i cadires,… Podem plantejar la utilització pedagògica d‘un joc tipus mancala tenint en compte quin serà el moment apropiat, quina és la forma correcta i amb quina finalitat.

Resoldre problemes és una activitat útil, que motiva. És objecte d’aprenentatge. Existeix un problema sempre que algun obstacle separa la realitat actual amb la desitjada. Les situacions inicials en els jocs de tipus mancala són d‘aquestes característiques. Quan per resoldre problemes manipulem materials, l’activitat esdevé entretinguda i proporciona una bona predisposició per part de l‘alumnat. Els jocs com l’aualé parteixen d‘aquesta base manipulativa.

No cal oblidar que podem incorporar sempre que vulguem, tan dins com fora de l’aula, aplicacions virtuals interactives com la de la nostra web que estan a disposició de la comunitat educativa en particular i dels usuaris de la xarxa d’Internet en general. Aquestes aplicacions presenten diversos avantatges metodològics respecte l’ensenyament tradicional. En citem alguns: els continguts es mostren de manera atractiva i propera a l’entorn que és més familiar als alumnes; la possibilitat d’una autoavaluació immediata que permet veure a l’alumne/a els seus progressos i les seves dificultats; i potencia l’autonomia i la responsabilitat a l’hora de realitzar les tasques proposades pel professorat.