Inici » Ô ăn quan

Ô ăn quan

L’Ô ăn quan és un joc mancala tradicional del Vietnam que és jugat habitualment pels xiquets i les xiquetes. També es coneix amb el nom de Cờ ô ăn quanÔ láng. Els taulers normalment es dibuixen a terra amb guix o altres materials, amb dues files de cinc quadrats i un magatzem (quadrat més gran) a cada extrem en forma de semicercle. És obligatori que el tauler disposi d’un magatzem en cada extrem. La característica principal d’aquest joc és que hi ha dos tipus de peces (2 pedres grans i 50 pedres petites). El primer jugador que comença la partida es determina per una variant vietnamita del Pedra, Paper, Tisores.

Aquest joc està representat en un segell vietnamita, emès el 1984, que mostra una famosa pintura en seda d’uns xiquets que juguen a aquest joc, de l’artista vietnamita Nguyễn Phan Chánh (1892-1984) anomenada Chơi Ô ăn quan (1931). Aquest segell té un valor nominal de 5d. És part de la sèrie emesa per a UNICEF formada per 5 segells (Scott 1456-1461).

De vegades, quan un jugador està movent les peces al voltant del tauler es diu “Di chuyển quân” (tropes en moviment). (1)

Per a més comoditat, en les següents línies s’utilitza “forat/s” en comptes de “quadrat/s” i també s’utilitza “llavor/s” en comptes de “còdol/s” o “pedra/es “.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×5+2, dues files de cinc forats i un magatzem (forat més gran) en cada extrem. És obligatori comptar amb un tauler amb un magatzem o dipòsit en cada extrem. Cada jugador controla els 5 forats regulars del seu costat del tauler, mentre que els dipòsits són neutrals.
núm. peces: habitualment s’utilitzen pedres o còdols. Es necessiten 2 pedres grans (1 en cada magatzem en l’inici del joc) i 50 pedres petites (25 per jugador). Les pedres grans poden valer 5 o 10 pedres petites (o punts). (2)
disposició inicial: es col·loquen 5 pedres petites en cada forat regular i 1 pedra gran en cada magatzem.(3)
direcció sembra: en qualsevol direcció: horària i anti-horària.
sembra: volta múltiple (o encadenada). Per torns, un jugador agafa el contingut d’un dels forats regulars propis i distribueix les pedres, una a una, en una o altra direcció en els següents forats (incloent els 2 magatzems). Quan es sembra l’última llavor d’una volta, s’agafa el contingut del forat següent i es distribueixen en una altra volta. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en:

  • un forat que té a continuació un altre forat buit o dos o més forats buits.
  • un forat que té a continuació un magatzem.

collita: en ambdós costats, en qualsevol forat (inclosos els magatzems). Quan l’última llavor d’una volta cau en un forat que té a continuació un forat buit i, aquest forat buit, té a continuació un altre que no està buit, el jugador que sembra captura el seu contingut i si, a continuació, hi ha un altre forat buit i un altre que no està buit, el jugador també captura el contingut d’aquest, i així successivament. Les captures es retiren del tauler. Si, en qualsevol moment, tots els forats d’un jugador estan buits, aquest jugador ha d’usar cinc llavors guanyades i en posa una en cada forat regular del seu costat del tauler. Aquestes llavors s’agafen de les captures pròpies. Si un jugador no té prou llavors per omplir tots els forats, ha de demanar-li prestades al jugador oponent. Al final de la partida, li ha de tornar aquestes llavors a l’adversari.
objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba:…quan els dos magatzems estan buits. Els jugadors capturen les llavors que queden al seu costat del tauler. El guanyador és el jugador que té més punts. Les pedres petites compten 1 punt, les pedres grans 10 punts.

Segons diu Ralf Gering (4):

“Abans que comenci la propera partida, el perdedor demana al guanyador que li doni tantes pedres com necessiti per assolir el nombre de 35. Aleshores, els jugadors posen les seves pedres en el seu antic lloc i el joc es juga de nou en les mateixes condicions que anteriorment.

Si el perdedor li demana al seu company cinc pedres, per exemple, li deurà provisionalment un quadrat de la seva sèrie. Això es diu “donar provisionalment un camp d’arròs” (cầm ruộng). Al final del joc, els còdols que conté el quadrat, d’aquesta manera abandonat, seran dividits en parts iguals entre els dos jugadors.

Si el perdedor li demana al seu oponent 10 pedres, ha de donar-li a canvi un dels seus quadrats definitivament, que s’anomena bán ruộng (“vendre un camp d’arròs”). Si s’ha perdut per 20 pedres,  fins i tot ha de vendre dos camps d’arròs. Les pedres que romanen en els camps d’arròs que es venen al final del joc, són guanyades pel nou propietari del quadrat.

En la següent ronda, és possible recuperar l’arrossar que s’ha venut, si el jugador guanya per (almenys) 10 pedres.

El joc continua fins que es venen tres o quatre quadrats de la mateixa sèrie. El jugador d’aquesta sèrie estén les seves mans al guanyador i aquest les colpeja.”

tauler

Aquest joc es juga en un tauler 2×5+2, dues files de cinc forats i un forat magatzem (forat més gran) en cada extrem. És obligatori que el tauler disposi d’un dipòsit o magatzem a cada extrem. Cada jugador controla els cinc forats regulars del seu costat del tauler, mentre que els magatzems són neutrals, no pertanyen a ningú. Es col·loquen 5 pedres petites en cada forat regular i 1 pedra gran en cada magatzem. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del tauler per jugar al joc Ô ăn quan. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Ô ăn quan

peces de joc

Habitualment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. Però en aquest joc hi ha dos tipus de peces (2 pedres grans i 50 pedres petites). És freqüent utilitzar pedres, còdols, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”.

VARIANTS (5)

Es coneixen almenys les variants següents:

  • Els magatzems s’omplen inicialment amb 10 pedres petites en lloc d’una pedra gran.
  • La sembra és només anti-horària.
  • Si l’última llavor de la volta cau en un forat, que te a continuació un forat buit que és seguit per un magatzem, el jugador agafa una de les seves pedres i la posa en el següent forat i el torn continua.
  • Al final de la partida les pedres que romanen en el tauler es divideixen per igual entre els dos jugadors.
  • Les pedres grans poden valer 5 punts o 10 punts.
  • Es pot capturar el contingut de més d’un forat.
  • A vegades, les regles no permeten capturar pedres petites que estan en els magatzems.

NOTES I MÉS INFORMACIÓ

(1) Thiên Đồng. Chơi ô ăn quan. 2012 [online]
(2)(3) Els magatzems es poden omplir inicialment amb 10 pedres petites o còdols en comptes d’una pedra gran.
(4)(5) Ralf Gering.  Ô Ăn Quan. A Wikia

VÍDEOS

Xuân An Nguyễn. Ô ăn quan part 1. 23 de març de 2014.

Xuân An Nguyễn. Ô ăn quan part 2. 24 de març de 2014.

Xuân An Nguyễn. Ô ăn quan part 3. 24 de març de 2014.

Xuân An Nguyễn. Ô ăn quan part 4. 24 de març de 2014.

Be Sociable, Share!