Inici » Motiq ka ia

Motiq ka ia

Lembata island - IndonesiaEl joc va ser descrit per primera vegada per R.H. Barnes l’any 1975. Segons Barnes, qui el va trobar a l’est d’Indonèsia, el joc Motiq ka ia es va jugar en la cultura Kedang a l’illa de Lembata (abans coneguda com a illa de Lomblen) a l’Arxipèlag de Solor. Barnes va escriure: (1)

“El mancala, tal i com és jugat a Kedang, és molt a prop de ser una institució. És més que una inferència raonable que s’originés al Pròxim Orient i es va estendre al llarg de les rutes comercials a Indonèsia i altres parts d’Àsia. Versions que són gairebé idèntiques amb el joc a Kedang s’han descrit a les Cèlebes (Matthes), i que seria bastant acceptable, encara que no necessari, la inferència que el van introduir directament a Kedang els Makasarese o els comerciants Buginesos. Al mateix temps, la primera introducció, hauria estat antiga, ja que pertany al material cultural general de la zona de Flores i es designa amb noms indígenes relacionats amb els que es donen en els idiomes de Cèlebes “.

El tauler té dues files paral·leles de set forats cada un i el joc comença amb quatre pedres (o llavors) en cada forat. Aquests forats s’excaven ja sigui a terra, o en un tauler de fusta en el què es tallen els forats. La direcció del joc és en sentit contrari a les agulles del rellotge segons el mandat natiu de viatjar per la dreta, “wana pan”. Cada fila representa el cos humà i cada forat està associat amb una part del cos, tal i com s’explica a continuació:(2)

  • disposició dels forats en la fila de l’adversari (des del punt de vista de cada jugador) d’esquerra a dreta: “tubar” (el cap), “bungan” (la gola), “oroq” (el pit), “botin” (l’estomach), “udul” (el genoll), “witéng”(3) (la canyella) i “léi” (el peu).
  • disposició dels forats en la fila pròpia, d’esquerra a dreta: “léi” (el peu), “witéng” (la canyella), “udul” (el genoll), “botin” (l’estòmac), “oroq” (el pit), “bungan” (la gola) i “tubar” (el cap).

Regles resumides del joc:

tauler: 2×7, dues files de set forats.
núm. peces: 56 (28 per jugador).
disposició inicial: 4 llavors en cada forat.
direcció sembra: anti-horària.
sembra: volta múltiple (o encadenada). Per torns, les llavors es sembren, una a una, en els forats següents en direcció anti-horària. Si l’última llavor cau en un forat ocupat, el seu contingut s’agafa i es sembra en un nova volta. Si es produeix una captura, el jugador repeteix torn, agafant les llavors del següent forat consecutiu. El moviment acaba quan l’última llavor d’una volta cau en un forat buit. Aleshores, el torn acaba.
collita: es pot realitzar en qualsevol fila, en la fila pròpia i en la fila de l’adversari. Les captures es fan quan l’última llavor sembrada cau en un forat que conté tres llavors. Les quatre llavors seran capturades i retirades del tauler o dipositades al magatzem del jugador. Al jugador se li diu que “ka ia” (menja peix). Aquest jugador té, en sentit figurat, un àpat de peix. Després, el jugador continua distribuint les llavors del següent forat fins que l’última llavor d’una volta cau en un forat buit.
objectiu del joc: capturar la major quantitat de llavors. Es juga una segona o successives rondes omplint els forats del propi costat del tauler amb les llavors guanyades a la ronda anterior. Els forats propis que no es poden omplir, ara pertanyen a l’adversari. En rondes futures, és possible recuperar forats perduts.
el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat, perquè totes les llavors al tauler estan a l’altra banda; a continuació, les llavors restants són capturades pel jugador oponent. Es juga a  rondes. A la segona i les següents rondes, els jugadors omplen els seus forats amb les llavors que han capturat a la ronda anterior (quatre llavors en cada forat). A cada nova ronda, el jugador que comença és el que ha perdut a la ronda anterior. El joc comença de nou amb (excepte en cas d’empat) un dels jugadors amb menys, i l’altre amb més forats. Tenir més forats dóna avantatge tàctic en el joc. Els catorze forats estan sempre en joc. Si després de diverses rondes, un jugador és capaç de consumir territori rival fins al punt de capturar-li el cap, el joc ha acabat.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

Es juga en taulers de 2×7 amb 4 llavors per forat al començament de la partida. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Motiq ka ia. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Regles Pallankuzhi Fig.00

peces de joc

Habitualment, les peces de joc no tenen un valor determinat en els jocs mancala. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten 56 llavors, 28 per jugador.

NOTES

(1) (2) Barnes, R.H. Mancala in Kédang: a structural test. A: Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde 131 (1975), no:1, Leiden, 67-85.
(3) “witéng” és la part davantera de la cama sota del genoll; a la vora frontal de la canyella.

Be Sociable, Share!