Inici » Congklak

Congklak

El Congklak és un dels jocs mancala del sud-est asiàtic. Aquest joc es juga a Indonèsia i a molts altres països del sud-est d’Àsia amb diferents noms. El nom Congklak és una paraula de la llengua Bahasa indonèsia i està estretament relacionada amb el mot malai Chongkak a Malàisia i a Singapur. Algunes fonts a Internet expliquen que ambdues paraules es refereixen a les petites petxines que s’utilitzen habitualment per jugar a aquest joc. Tot i que la paraula Tengkuyung a vegades escrita com Tengkuyong podria descriure millor aquestes petxines, segons explica un informant. Les dues fileres de forats es diuen Kampongs (llogarets) i cada un dels forats grans en ambdós extrems del tauler s’anomenen Rumah (llar).

El congklak és similar a altres jocs mancala del sud-est asiàtic com el Sungka o Dakon. Tradicionalment es limitava a les nenes, adolescents i dones durant el seu temps d’oci i era vist com un “joc de nenes”. Tan sols en unes poques regions era jugat pels homes i nois. Algunes fonts expliquen que, històricament, a Sulawesi el congklak estava reservat només per a períodes de dol, després de la mort d’un ésser estimat, i era considerat tabú jugar-lo en qualsevol altre moment.

Excaven forats al terra. Aquest joc és també conegut per la gent Malaia i Peranakan. És jugat a Malàisia i a Singapur com a Congkak.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×5, 2×6, 2×7, 2×8 i 2×9, dues files de cinc, sis, set, vuit o nou forats. És necessari un tauler amb un forat magatzem a cada extrem.
núm. peces: 50 (25 per jugador), en un tauler 2×5. 72 (36 per jugador), en un tauler 2×6. 98 (49 per jugador), en un tauler 2×7. 128 (64 per jugador), en un tauler 2×8. 162 (81 per jugador) en un tauler 2×9.
disposició inicial: 5 llavors per forat en un tauler 2×5, 6 llavors per forat en un tauler 2×6, i així successivament.
direcció sembra: horària.
sembra: volta múltiple (o encadenada). Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents.
collita: en terreny de l’adversari i en el forat magatzem propi. Tres maneres de capturar:

  • El jugador captura totes les llavors del forat oposat al forat buit del seu costat on ha caigut la darrera llavor sembrada i també captura aquesta darrera llavor. Les diposita totes en el magatzem propi.
  • Si la darrera llavor cau en el magatzem propi.
  • Cada jugador posa una llavor dins del seu magatzem cada vegada que passa per aquest però no diposita cap llavor en el forat de l’adversari.

objectiu: el joc es juga en rondes. El jugador que guanya més rondes guanya el joc. L’objectiu de cada ronda és dipositar tantes llavors com sigui possible en el propi magatzem.
el joc acaba…: quan un jugador guanya el nombre de rondes acordat.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

El congklak es juga en taulers de fusta de 2×5, 2×6, 2×7, 2×8 i 2×9 però els nens als pobles juguen sovint sense tauler, creant la seva pròpia àrea de joc. Per a jugar al congklak és necessari un tauler amb  un forat magatzem a cada extrem.

En el diagrama següent podeu veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al congklak. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota és la del jugador B. Ambdós jugadors deixen els seus magatzems buits. Cada jugador té el seu magatzem situat a mà esquerra. El nombre de llavors per forat amb les que es juga al inici de la partida és el mateix nombre de forats que té cada fila del tauler. És a dir, 5 llavors per forat en un tauler de 2×5, 6 llavors per forat en un tauler de 2×6, 7 llavors per forat en un tauler de 2×7 i així successivament.

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En el joc Congklak, si es juga amb un tauler de 2×5, es necessiten 50 llavors, 25 per jugador. Si es juga amb un tauler de 2×6, es necessiten 72 llavors, 36 per jugador. Si es juga amb un tauler de 2×7, es necessiten 98 llavors, 49 per jugador. Si es juga amb un tauler de 2×8, es necessiten 128 llavors, 64 per jugador. I si es juga amb un tauler de 2×9, es necessiten 162 llavors, 81 per jugador.

MOVIMENTS

sembra i collita

Els moviments bàsics dels jocs de mancala es denominen “sembra” i “collita”. La sembra consisteix en agafar les llavors d’un forat de la fila pròpia i repartir-les una a una en forats adjacents consecutius. La collita consisteix en la captura d’una o varies llavors contingudes en un o varis forats d’acord amb les regles de cada joc.

La direcció de la sembra en aquest joc és la mateixa que la de les agulles del rellotge i les llavors es comencen a dipositar en el forat següent al forat del que s’han agafat.

El joc congklak es juga amb sembra encadenada.

Ambdós jugadors comencen el seu primer moviment de la primera ronda simultàniament amb voltes múltiples. El jugador que pot fer el moviment més llarg, comença primer el següent torn. Els  jugadors mouen i capturen d’acord amb les mateixes regles que el joc dakon però en el congklak les llavors es sembren en sentit horari.

El jugador que juga sembra les llavors una a una amb sembra encadenada, incloent el forat magatzem propi però no en el magatzem de l’adversari que el salta, fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit o cau en el magatzem propi. Cada jugador posa una llavor dins del seu magatzem cada vegada que hi passa però no diposita cap llavor en el forat magatzem del adversari.

Si la darrera llavor cau en el propi magatzem, el jugador que està sembrant comença un altre moviment des d’un forat del seu costat del tauler. Si la última llavor cau en un forat buit en el costat de l’adversari, el torn acaba pel jugador que sembrava i és el torn de l’adversari.

Si la última llavor d’una volta cau en un forat buit del propi costat del tauler i el forat oposat del costat de l’adversari conté alguna llavor, el jugador que està sembrant captura el contingut d’aquest forat i també la llavor dipositada en el forat buit del seu costat i les col·loca totes en el magatzem propi, a l’extrem esquerre. Aleshores el torn acaba.

Si la darrera llavor cau en un forat buit en el propi costat del tauler i el forat oposat del costat de l’adversari també està buit, acaba el torn del jugador que sembrava sense captures.

Si és el torn d’un jugador i aquest no té llavors en el seu costat del tauler per jugar, el jugador perd el torn. L’adversari juga de nou. La ronda acaba quan totes les llavors estan repartides en els dos magatzems.

OBJECTIU DEL JOC

El joc es juga en rondes. El jugador que guanya més rondes guanya el joc. L’objectiu de cada ronda és dipositar tantes llavors com sigui possible en el magatzem propi. Els jugadors juguen torns consecutius. En la segona i successives rondes de joc, els jugadors juguen per torns. Cada jugador, usa les llavors capturades en la ronda prèvia, completa tants forats com pugui en el seu costat del tauler. El jugador amb el menor nombre de llavors comença el primer torn d’aquesta nova ronda.

Un jugador comença un torn agafant el contingut de qualsevol forat del costat, sembrant amb sembra encadenada en sentit horari, en la mateixa direcció de les agulles del rellotge.

En la segona ronda cada jugador, usa les llavors capturades en la ronda prèvia, i omple tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 7 llavors en cada forat, començant des de l’extrem esquerre. Cada jugador col·loca les seves llavors sobrants de nou al seu magatzem. Si el jugador A, per exemple, tan sols ha capturat 26 llavors en la ronda prèvia (veure el diagrama anterior), poseu 7  llavors en cada un dels 3 forats a mà esquerra i poseu les 5 llavors restants que no poden omplir un altre forat al vostre magatzem. Per veure millor el que acabem d’explicar, podeu veure els següents exemples:

Suposeu que sou el jugador B i és el vostre ton de joc. Decidiu moure des del forat 7B.

Arribeu amb aquesta llavor al vostre forat magatzem a la banda esquerra. El vostre torn continua. Comenceu un altre moviment des de qualsevol forat del vostre costat del tauler que contingui llavors. Decidiu moure des del forat 6B que conté 2 llavors.

Arribeu altra vegada amb la darrera llavor sembrada al vostre magatzem.

El torn no acaba. Comenceu un altre moviment.

Decidiu moure una altra vegada des del forat 7B.

Aleshores, arribeu amb aquesta llavor al magatzem. El torn continua.

Agafeu el contingut del forat 5B i seguiu sembrant les llavors amb voltes múltiples, una a una en el forats següents, incloent el magatzem i arribeu fins al forat 3A, que ara conté 3 llavors. El vostre torn no acaba.

Preneu el contingut del forat 3A i continueu sembrant les llavors amb sembra múltiple, una a una, en els forats següents.

Arribeu al forat 6A. Ara conté 4 llavors. El torn continua.

Ara agafeu el contingut del forat 6A i seguiu sembrant les llavors en els forats que segueixen, però saltant el forat magatzem de l’adversari.

Arribeu al forat 3B. Degut a que la darrera llavor sembrada ha caigut en un forat buit al vostre costat i el forat oposat de l’adversari (5A) està ocupat, captureu les llavors contingudes i també la llavor que acabeu de dipositar en el forat del vostre costat del tauler i les col·loqueu en el vostre magatzem. Aleshores el vostre torn acaba.

Hi ha distintes variants conegudes d’aquest joc:

En una variant del joc Congklak en la segona i successives rondes s’aplica el criteri de que si un jugador, accidentalment, diposita una llavor en un forat anul·lat, aquesta llavor és retirada i es col·loca en el magatzem de l’adversari.

En un altra variant del joc Congklak quan la última llavor  cau en un forat buit en el propi costat del tauler i el forat oposat de l’adversari també està buit, acaba el torn capturant la llavor dipositada en el forat del propi costat del tauler i es guarda en el magatzem del jugador que estava sembrant.

Hi ha una altra variant que es juga a una sola ronda. El joc acaba quan no hi ha llavors per jugar en els forats, doncs estan totes repartides en els magatzems. El jugador que té el major nombre de llavors en el seu magatzem, guanya.

Be Sociable, Share!