Inici » Yucebao

Yucebao

El joc Yucebao és un joc mancala jugat pels homes bai a la prefectura de Lijiang, al sud-est de la província xinesa de Yunnan. Va ser descrit per primera vegada per Vernon A. Eagle l’any 1995. (1) Va ser reportat per dos informants, ambdós homes, entrevistats per Eagle el mes de maig de 1992, que vivien al poblat de Shouxin, a la localitat de Jinshan. El joc està relacionat amb el Lao muzhu jugat pels Han al poblat de Mengmao, a la prefectura de Baoshan [no confondre amb Laomuzhuqi].

El joc pot és jugat en un tauler amb cinc forats per fila i, un forat més gran a cada extrem. Cada jugador controla la fila més propera i el forat més gran a mà dreta.

Regles resumides del joc

núm. peces: 50 pedres petites i 2 pedres grans (25 pedres petites i 1 pedra gran per jugador).
disposició inicial: els forats magatzem dels extrems contenen 1 pedra gran cada un. La resta de forats s’omplen amb 5 pedres petites cada un. D’ara endavant s’usarà el terme “llavors” per referir-nos a les peces de joc encara que s’usin pedres.
direcció sembra: en ambdues direccions, horària i antihorària.
sembra: volta múltiple o encadenada. Es juga amb un tipus de sembra encadenada en el qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor (i no pas les llavors del mateix forat on ha caigut) i les distribueix una a una en una nova volta. (2)
En el seu torn cada jugador sembra les llavors contingudes en un dels seus forats (incloent el magatzem propi) una a una en els forats següents en direcció horària o antihorària, incloent els dos forats magatzems. La direcció de la sembra no es pot canviar al llarg del torn. La primera volta d’un moviment pot començar, fins i tot, des d’un forat magatzem. Les llavors grans (deiqmo) se sembren i es capturen de la mateixa que les llavors petites (deizqi). Quan la darrera llavor és sembrada, el contingut del forat següent es distribueix en una nova volta. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té el forat immediatament posterior buit.
collita:(*) les llavors grans (deiqmo – “truges”) sols poden ser solitàries i mai poden estar juntes amb llavors petites (deizqi – “garrins”) perquè qualsevol llavor petita sembrada en un forat que contingui una llavor gran és capturada immediatament pel jugador propietari del forat i qualsevol llavor petita que estigui en un forat on s’hi sembra una llavor gran també és capturada altre cop pel jugador propietari del forat. Les llavors capturades es retiren del tauler fins que acaba la ronda.
Si el forat immediatament posterior al forat buit en el que cau la darrera llavor d’una volta té un forat amb alguna llavor, aleshores el jugador que sembrava captura aquest contingut. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet captura també està buit, aleshores el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. No hi ha captura si el forat immediatament posterior al forat buit en el que cau la darrera llavor d’una volta té un forat també buit.
objectiu del joc: capturar el màxim nombre de llavors.
el joc acaba…: (**) quan un jugador no pot fer un moviment legal la ronda acaba. El joc es juga habitualment a diverses rondes. Cada ronda és guanyada pel jugador que té més punts: una llavor deizqi (“garrí”) val 1 punt, una llavor deiqmo (“truja”) val 5 punts. En el cas que un jugador no tingui cap llavor en els forats propis, pot col·locar una llavor solitària (que agafa de les seves captures que han estat retirades del tauler) en cada un dels forats buits propis i, aleshores segueix jugant. Després que ha acabat la ronda, un jugador que no disposi d’una llavor deiqmo (“truja”) cal que la compri a l’adversari per 5 deizqi (“garrins”). Després d’això els jugadors omplen els seus forats començant pel forat a mà dreta en direcció horària i eventualment el jugador que té més “garrins” fins i tot omple forats de l’adversari.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en taulers de 2×5+2, és a dir, dues files de cinc forats i un forat més gran a cada extrem. Cada jugador controla la fila més propera i el forat més gran a mà dreta. Els forats magatzem dels extrems contenen 1 pedra gran cada un. La resta de forats s’omplen amb 5 pedres petites cada un. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del joc Yucebao. La fila superior pertany al jugador A. La fila inferior pertany al jugador B.

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. En aquest joc però hi ha peces diferenciades: els forats magatzem contenen una pedra més gran que la resta, mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes peces “llavors”. En el joc Yucebao es necessiten 50 llavors petites (25 per jugador) i 2 llavors grans (1 per jugador).

VARIACIONS

Eagle va escriure que està permès col·locar una deiqmo (“truja”) en qualsevol forat regular al començament de la partida. Aleshores es col·loquen 5 deizqi (“garrins”) al forat gran.

NOTES

(*) No està clar que ocorre quan una llavor gran és sembrada en un forat que conté l’altra llavor gran. Ralf Gering va escriure que probablement la llavor gran és capturada també pel propietari del forat, segons Eagle, podria ser, fins i tot, que es capturin les dues llavors grans.
(**) Un forat parcialment omplert es completa demanant prestades les llavors que falten a l’adversari. Eagle explicava que alguns detalls d’aquest procediment havien de ser comprovades.
(1) segons Ralf Gering <mancala.wikia.com/wiki/yucebao>
(2) EAGLE, Vernon A. On Some Newly Described Mancala Games from Yunnan Province, China, and the Definition of a Genus in the Family of Mancala Games. A: Voogt, A. J. de (Ed.). New Approaches to Board Games Research: Asian Origins and Perspectives. Working Paper Series 3. IIAS, Leiden (Netherlands) 1995, 48-61.

Be Sociable, Share!