Inici » Togyz Kumalak

Togyz Kumalak

Togyz Kumalak és el nom en la llengua  kazakh d’un joc mancala que també és conegut en la llengua kirguís com Toguz Korgool. Togyz Kumalak significa “nou còdols”. Toguz Korgool significa “nou boles de fems“. El número ‘9’ té una gran importància en les creences populars i la mitologia dels pobles de l’Àsia Central. Els kirguisos dividien l’any en 40 setmanes (una per a cada tribu del Kirguizistan), i cadascuna en 9 dies. El número ‘9’ es considera propici. Els taulers Togyz Kumalak més antics, fets de pedra, estan datats en el segle XVI. Molts taulers eren tradicionalment tallats en fusta, però avui en dia es fabriquen majoritàriament en plàstic. A occident, aquest joc fou descrit per primera vegada l’any 1906 per Nikolai Nikolaevich Pantusov (Rússia) i, l’any 1911, per Richard Karutz (Alemanya). Les regles del joc Togyz Kumalak van ser unificades l’any 1949. Abans existien moltes variants diferents. Dues d’aquestes variants, Bestemshi i Kozdatu, encara són jugades pels nens. Hi ha campionats regulars de Togyz Kumalak al Kazakhstan, Kirguizistan, Uzbekistan i a la República d’Altay. (1)

Aquest joc mancala és jugat almenys al Kazakhstan, al Kirguizistan, al Tadjikistan, a l’Uzbekistan (al Karakalpakistan), al Turkmenistan, a l’Afganistan (pels kirguisos al nord-est; a Vakhan), a parts de Rússia: Altay, Khakassia, Sakha, Tartaria, Tuva,  a Mongòlia (a l’est per la minoria Kazakh; a la província de Bayan Ölgii) i al nord-oest de la Xina (a prop d’Urumchi a la Regió Autònoma de Xinjiang).

Regles resumides del joc

tauler: 2×9 (dues files de nou forats).
peces: 162 llavors (81 per jugador).
disposició inicial: 9 llavors (boles) en cada forat.
direcció sembra: anti-horària.
sembra: volta simple. Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels forats propis i les distribueix una a una, començant en el mateix forat des d’on s’han agafat. Està permés moure les llavors solitàries. És a dir, es pot sembrar des d’un forat propi que conté sols una llavor. En aquest cas, es col·loca en el forat següent.
collita: en la fila de l’adversari. Les captures es realitzen si l’última llavor sembrada acaba en un forat de la fila de l’oponent que conté un nombre parell de llavors. És a dir, si l’última llavor sembrada acaba en qualsevol forat de l’adversari que (abans de la sembra) conté un nombre senar de llavors. Aquestes són capturades i emmagatzemades al propi forat magatzem (“kazan“). Si l’última llavor cau en un forat de l’oponent que conté tres llavors (comptant la darrera que acaba de dipositar), el forat es marca com un “lloc sagrat” (“tuzdik” en kazakh, o “tuz” en kirguís, que significa “sal”). El “tuzdik” pertany al jugador que l’ha creat en un forat de la fila de l’adversari. Hi ha algunes restriccions a l’hora de crear aquests forats especials:

  • Cada jugador pot crear només un “lloc sagrat” o “tuzdik” cada partida.
  • L’últim forat a mà dreta de cada jugador no es pot convertir en un “tuzdik”.
  • No es pot crear un “tuzdik” si és simètric a un del rival (per exemple, si el quart forat de l’oponent és un “tuzdik”, no es pot crear un “tuzdik” en el quart forat propi). Està permès fer tal moviment, però no es crearia aquest forat especial.

Les llavors que cauen en un “tuzdik” són capturades i emmagatzemades pel seu propietari en el “kazan” propi, estigui sembrant aquest jugador o l’adversari. També es pot deixar que s’acumulin al llarg de la partida en el “tuzdik” i quan aquesta acaba, es retiren i se sumen a les llavors capturades durant el joc, i a les llavors que queden al propi costat del tauler, si n’hi ha.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan un jugador no pot moure en el seu torn perquè tots els seus forats (que no són un “tuzdik”) no tenen llavors. Els jugadors capturen les llavors restants en el seu costat del tauler que no estiguin ni en el “kazan” ni en el “tuzdik” propis. El guanyador és el jugador que, al final de la partida, ha capturat més llavors. El joc s’empata si ambdós jugadors tenen 81 llavors al final de la partida.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Molts taulers eren tradicionalment tallats en fusta, però avui en dia la majoria estan fabricats de plàstic. S’utilitza un tauler de 2×9. És a dir, dues files de nou forats. Es col·loquen 9 llavors en cada forat al començament de la partida. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Togyz Kumalak. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, boles de fems de cabra, ovella,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten un total de 162 boles, 81 per jugador.

NOTES

(1) GERING, Ralf. Toguz Kumalak a Wikia.

MÉS INFORMACIÓ

CERRATO, Luca Toguz Kumalak. A: Il Fogliaccio degli Astratti 2007; 43 (Juliol): 8.
DELEDICQ, A. & POPOVA, A. Wari et Solo: Le Jeu de Calcul Africain. Cedic, Paris (França) 1977.
RUSS, Larry. The Complete Mancala Games Book: How to Play the World’s Oldest Board Games. Marlowe & Company, New York (USA) 1999, 21-22.
VESSELLA, Nino. Togyzkumalak A: Il Fogliaccio degli Astratti 2015; 63 (July): 29-32.

Be Sociable, Share!