Inici » Laomuzhuqi

Laomuzhuqi

El joc Laomuzhuqi va ser descrit per primera vegada per Vernon A. Eagle l’any 1998 (1). L’abril del 1996 es va entrevistar amb un jove de 16 anys i la seva mare de 46, ambdós Han. Quan Eagle el reporta és jugat al poblat de Xiaozhuang, localitat d’Hehua, comtat de Tengchong, prefectura de Baoshan, a la província xinesa de Yunnan. Laomuzhuqi significa “el joc (o tauler de joc) de la truja vella”.

S’usen pedres com a peces de joc. A l’inici de la partida un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). Les pedres petites valen 1 punt. I les pedres grans 5 punts.

Els taulers normalment es dibuixen a terra amb guix o carbó: un rectangle dividit per la meitat amb cinc compartiments a cada costat, dos compartiments en un extrem es marquen amb grans X per indicar que al començament de cada ronda, s’hi col·loquen les dues pedres grans, també anomenades (de manera informal) laodao.

Per decidir qui juga primer, els jugadors llancen simultàniament un dels tres dits (huaquan en xinès): el polze, anomenat taisha (la muntanya); el dit petit, anomenat xiaogongji (el pollastre); o el dit índex, anomenat mayi (la formiga). Similar al “pedra, paper, tisores”, en aquest joc la muntanya aixafa el pollastre, el pollastre es menja la formiga, i la formiga enderroca la muntanya.

Regles resumides del joc

tauler: 2×5, dues files de cinc forats.
núm. peces: 2 pedres grans i 40 pedres petites (1 pedra gran i 20 petites per jugador).
disposició inicial: un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). Les pedres petites valen 1 punt. I les pedres grans 5 punts. D’ara endavant s’usarà el terme “llavors” per referir-nos a les peces de joc encara que s’usin pedres.
direcció sembra: en ambdues direccions, horària i antihorària.
sembra: volta múltiple o encadenada. En el primer moviment de cada ronda cada jugador, en el seu torn, ha de jugar des d’un forat de la seva fila pròpia. Posteriorment, no hi ha costats, és a dir, ambdós jugadors poden jugar en el seu torn des d’un i altre costat del tauler, és a dir, des de qualsevol forat que no és un tian(2) La peça laodao (truja) ha de ser sembrada en primer lloc en qualsevol sembra que la contingui. Qualsevol peça (un garrí o una truja) es sembra de la mateixa manera i un garrí pot compartir forat amb una truja i poden romandre juntes al llarg de la partida.
Es juga amb un tipus de sembra encadenada en el qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor (i no pas les llavors del mateix forat on ha caigut) i les distribueix una a una en una nova volta en la mateixa direcció.(3)
El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té el forat següent buit. El torn pot acabar amb captura o sense captura.
collita: un cop ha finalitzat la sembra si el forat següent al forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està buit, aleshores es captura el contingut del forat immediatament posterior a aquest. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet captura també està buit, aleshores el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. Les captures es fan en ambdós costats del tauler.
objectiu del joc: capturar el màxim nombre de llavors. El jugador que captura més llavors és el guanyador.
el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors es reparteixen per igual les llavors que queden al tauler. Si el nombre és senar, la llavor restant l’obté el jugador que guanya un huaquan, és a dir, llancen simultàniament un dels tres dits com s’ha fet per decidir qui juga primer. Es juga a rondes. Al final d’una ronda, si un jugador ha aconseguit capturar les 2 llavors laodao, en ven una al seu adversari a canvi de 5 llavors. Aleshores, cada jugador usarà les llavors capturades, omplint tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb la llavor laodao en un dels quatre forats i omplint tants forats com pugui amb 5 llavors en cada un dels altres quatre forats propis. Els forats complerts completament o parcialment pertanyen al jugador que els ha omplert, però qualsevol forat que s’ha deixat buit, pertany aleshores a l’adversari. Aquests forats s’anomenen tian o camps productius.

Rondes posteriors:

  • normalment el jugador que guanya un tian hi manté una sola llavor, qualsevol excedent és retirat pel propietari del forat i aquestes llavors no es tenen en compte per al còmput de captures al final de la ronda.
  • quan qualsevol dels jugadors, en el transcurs del joc, s’aproxima a una sèrie d’un o més forats tian, té l’opció ja sigui de saltar sobre tots ells quan sembra, o sembrar-hi en tots ells. Si el moviment d’un jugador dóna una o més voltes al voltant del tauler, el jugador és lliure d’escollir aquestes opcions de sembrar o saltar els tian separadament per a cada volta.
  • si un jugador no té suficients llavors per sembrar a tots els tian, està obligat a saltar per sobre d’ells, mentre que el jugador que tingui suficients llavors pot en aquest cas sembrar en ells. No obstant això, si ho fa, el seu moviment acaba, i aquest jugador no pot capturar encara que el forat més enllà de la sèrie d’un o més forats tian estigui buit.
  • en cap cas es pot sembrar una llavor laodao en un forat tian. Una llavor laodao situada en un forat anterior a un forat tian quan és sembrada en la direcció del tian, ha de saltar-lo.

Afinitats: la manera de capturar forats al final de cada ronda mostra certa similitud amb el joc Makhuhay, jugat pels Dai a la prefectura de Dehong. (4)

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en taulers de 2×5, és a dir, dues files de cinc forats, que normalment es dibuixen a terra amb guix o carbó. Un forat de cada fila conté una peça més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc peces més petites anomenades zhuer (garrins). En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del joc Laomuzhuqi. La fila superior pertany al jugador A. La fila inferior de sota pertany al jugador B. .

Laomuzhuqi

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. En aquest joc hi ha peces diferenciades: un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). Les peces petites valen 1 punt. I les peces grans 5 punts. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes peces “llavors”. En el joc Laomuzhuqi es necessiten 40 llavors petites (20 per jugador) i 2 llavors grans (1 per jugador).

NOTES

(1) Eagle, Vernon A. On a phylogenetic classification of mancala games, with some newly recorded games from the “Southern Silk Road”, Yunnan Province, China. In: Baord Games Studies 1, 1998, 50-68.
(2) Un forat tian o camp productiu és un forat que s’ha guanyat a l’adversari al final d’una ronda quan l’oponent no l’ha pogut omplir amb les llavors capturades.
(3) Aquest tipus de sembra és anomenat estil Pussa-kanawa per alguns autors.
(4) Anotacions de Vernon Eagle, recollides 1995, no publicades.

Be Sociable, Share!