Inici » Laomuzhukeng

Laomuzhukeng

El joc Laomuzhukeng és un joc mancala del poblat de Shanjiao, a uns 10 Km de la ciutat de Baoshan, al sud-est de Yunnan, a la Xina. El principal informant fou un home Han de 60 anys. Va ser entrevistat per Vernon A. Eagle l’abril de l’any 1996. El mot laomuzhu, com en altres indrets, significa: “la vella truja”, keng significa: “forat”. (1)

Aquest joc quan el reporta Eagle és jugat per dues persones en un tauler de 2×5. El joc també pot ser jugat amb 3 o 4 files, i per 3 o 4 persones, respectivament. Cada jugador juga amb una pedra gran anomenada laomuzhu, i la resta són pedres més petites anomenades zhuer (garrins).

Eagle va escriure:

“Un forat ordinari és un wo. Quan una laomuzhu és moguda o redistribuïda es diu tiao (salta). Les zhuer no salten, simplement zou (caminen). Per a un jugador moure és dong. Quan es captura amb pussa-kanawa, un pot dir: ou wo chi, ou wo chi, on wo significa forat, chi significa menjar, però l’informant no aclaria quin caràcter calia escriure per ou, la qual es pronunciava amb un to alt. El significat és “treure”, i quan el jugador diu “ou wo chi” ell fa l’acció de treure en el forat buit amb els seus dits per mostrar que està buit. Alternativament, un pot dir: “ge wo chi, ge wo chi” on wo i chi com abans, i ge significa “buit”, però el Sr. Yang no sabia com escriure-ho. Així, tant ou com ge són un dialecte local.” (2)

Regles resumides del joc

tauler: 2×5, dues files de cinc forats.
núm. peces: 40 pedres petites (20 per jugador), 2 pedres mes grans (1 per jugador).
disposició inicial: es col·loca una pedra gran en cada fila que serà situada en el forat que es vulgui per part del propietari de la fila. Els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites. D’ara endavant s’usarà el terme “llavors” per referir-nos a les peces de joc encara que s’usin pedres.
direcció sembra: en ambdues direccions, horària i antihorària.
sembra: volta múltiple o encadenada. En el seu torn cada jugador pot jugar des de qualsevol forat del seu costat del tauler, excepte en el cas que un jugador tingui els seus forats buits i la llavor laomuzhu estigui en joc, aleshores pot jugar des d’un forat de l’adversari. Es juga amb un tipus de sembra encadenada en el qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor (i no pas les llavors del mateix forat on ha caigut) i les distribueix una a una en una nova volta. (3)
collita: un cop ha finalitzat la sembra si el forat següent al forat on ha caigut la darrera llavor d’una volta està buit, aleshores es captura el contingut del forat immediatament posterior a aquest. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet captura també està buit, aleshores el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. Les captures es fan en ambdós costats del tauler. Qualsevol llavor zhuer junt amb una llavor laomuzhu pertany al jugador propietari del forat on estiguin, i poden ser immediatament capturades. Per tant, les llavors laomuzhu estan sempre soles en un forat. Pot ser jugada, distribuïda amb sembra encadenada i capturada normalment. Si les dues llavors laomuzhu cauen juntes, tan sols una és capturada pel jugador propietari del forat on estiguin.
objectiu del joc: reduir a l’adversari sense un sol forat regular. Si un jugador queda reduït a un forat regular però té una llavor laomuzhu pot seguir lluitant.
el joc acaba…: el joc es juga a rondes. Quan les dues llavors laomuzhu han estat capturades, el moviment de captura de la darrera acaba amb normalitat però, aleshores, la ronda acaba. Cada jugador captura les llavors restants en els seus forats. Si al final d’un moviment la única llavor en joc és una llavor laomuzhu, la ronda acaba i la laomuzhu és capturada pel jugador propietari del forat on ha quedat. Les llavors laomuzhu no es venen. Si un jugador al final d’una ronda les ha capturades totes dues, col·loca cada una d’elles en un dels seus forats. Ambdós jugadors omplen tants forats com puguin. El jugador que no pot omplir algun/s forat/s (amb 5 llavors cada un) el/s perd. Aquest/s forat/s es converteix/en en l’arrossar (shuitian) de l’adversari. Aquest hi col·loca una llavor en cada un. Han de ser consecutius, si n’hi ha més d’un i han de començar des d’un extrem del tauler. El jugador que ha guanyat la ronda comença primer la següent ronda.

Els forats capturats (shuitian) són aigüeres, és a dir, qualsevol llavor sembrada en un shuitian es converteix en propietat del seu propietari i aquestes llavors no s’usen més fins al final de la ronda. Un shuitian és sembrat normalment per ambdós jugadors però cap d’ells pot usar el seu contingut per iniciar una sembra, per fer una sembra encadenada ni pot ser capturat el seu contingut durant la ronda.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en taulers de 2×5, és a dir, dues files de cinc forats. El joc també pot ser jugat amb 3 o 4 files, i per 3 o 4 persones, respectivament. Un forat de cada fila conté una peça més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc peces més petites anomenades zhuer (garrins). En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del joc Laomuzhukeng. La fila superior pertany al jugador A. La fila inferior de sota pertany al jugador B.

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. En aquest joc però hi ha peces diferenciades: un forat de cada fila conté una pedra més gran que la resta, anomenada laomuzhu (truja vella), mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites anomenades zhuer (garrins). És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes peces “llavors”. En el joc Laomuzhukeng es necessiten 20 llavors petites i 1 llavors gran per jugador.

NOTES

(1)(2) EAGLE, Vernon A. On a phylogenetic classification of mancala games, with some newly recorded games from the “Southern Silk Road”, Yunnan Province, China. A: Baord Games Studies 1, 1998, 50-68.
(3) Aquest tipus de sembra és anomenat estil Pussa-kanawa per alguns autors.

Be Sociable, Share!