Inici » Ceelkoqyuqkoqiji

Ceelkoqyuqkoqiji

El joc Ceelkoqyuqkoqiji és un joc mancala que és jugat pels homes naxi a la prefectura de Lijiang, a Yunnan, a Xina. Els naxi són un grup ètnic que viuen a la falda de la serralada de l’Himalaia a la part nord-oest de la província de Yunnan i també a la part sud-oest de la província de Sichuan, que es creu que van venir originàriament del Tibet i fins fa poc havien mantingut vincles comercials amb Lhasa i l’Índia. Va ser descrit per primera vegada per Vernon A. Eagle. El maig de 1992 i el maig de 1993 es va entrevistar amb tres informants (dos homes i una dona) que vivien a Lonquan a la localitat de Baisha. Ceelkoqyuqkoqiji significa probablement: “forat de cabra forat d’ovella caminant”. El joc es coneix amb altres noms com Aemeibushishi (“la gallina està en el seu niu”), Ceelmeiyuqmeiji (“cabres”), i Lildvqkojji (“pedra, forat, caminar”). (1)

El tauler té 5 forats regulars per fila, a més, un forat magatzem a cada extrem. Cada jugador posseeix el forat magatzem a la seva dreta. Els forats regulars s’anomenen kolosso i els forats magatzem s’anomenen kolomei. Els forats kolosso contenen 5 pedretes cada un al començament de la partida. Els forats kolomei contenen 1 pedra d’una mida més gran cada un. Una pedra petita s’anomena lubasso. Les 2 pedres grans difereixen lleugerament en la mida. La més gran s’anomena mu (femella), la menor s’anomena gong (mascle). Per decidir qui juga primer, els jugadors llancen simultàniament un dels tres dits: el polze (gripau), l’índex (serp) o el dit petit (centpeus). Similar al “pedra, paper, tisores” aquí la serp guanya al gripau, el gripau guanya al centpeus, i aquest guanya a la serp.

Regles resumides del joc

tauler: 2×5+2, dues files de cinc forats (forats regulars) i un forat més gran (forat magatzem) a cada extrem.
núm. peces: 50 pedres petites i 2 pedres grans, les quals difereixen lleugerament en la mida (25 pedres petites i 1 pedra gran per jugador, una de les quals és més gran que l’altra).
disposició inicial: els forats magatzem dels extrems contenen 1 pedra gran cada un que tenen mides lleugerament diferents. La més gran s’anomena mu (femella), la més petita s’anomena gong (mascle). Els forats regulars s’omplen amb 5 pedres petites cada un. D’ara endavant s’usarà el terme “llavors” per referir-nos a les peces de joc encara que s’usin pedres.
direcció sembra: en ambdues direccions, horària i antihorària.
sembra: volta múltiple o encadenada. Es juga amb un tipus de sembra encadenada en el qual després que es sembri la darrera llavor d’una volta, el jugador agafa les llavors del forat següent on ha caigut aquesta darrera llavor (i no pas les llavors del mateix forat on ha caigut) i les distribueix una a una en una nova volta. (2)
En el seu torn cada jugador pot jugar des d’un dels seus forats regulars. Aleshores, les llavors es sembren una a una en els forats següents en direcció horària o antihorària, incloent els forats magatzems. La direcció de la sembra no es pot canviar al llarg del torn. La primera volta d’un moviment no pot començar des d’un forat magatzem. Les llavors grans se sembren i es capturen de la mateixa que les llavors petites. Si un forat conté tant llavors grans com petites, es poden sembrar en l’ordre que es desitgi.
Quan la darrera llavor és sembrada, el contingut del forat següent es distribueix en una nova volta. El contingut del forat següent pot ser també una llavor gran. Però en el cas que el contingut del forat següent sigui una llavor gran situada en el forat magatzem propi, aleshores no es pot moure. El torn acaba quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat que té el forat immediatament posterior buit.
collita: qualsevol llavor sembrada en un forat magatzem (tant si és una llavor gran o petita) és immediatament capturada pel propietari del forat magatzem. Les llavors capturades es retiren del tauler fins que acaba la ronda. Per tant, un magatzem roman sempre buit, excepte al començament de la partida que conté una llavor gran. Si el forat immediatament posterior al forat buit en el que cau la darrera llavor d’una volta té un forat amb alguna llavor, aleshores el jugador que sembrava captura aquest contingut. Si el forat següent a aquest forat on s’ha fet captura també està buit, aleshores el contingut del forat immediatament posterior és també capturat i així successivament. No hi ha captura si el forat immediatament posterior al forat buit en el que cau la darrera llavor d’una volta té un forat també buit.
el joc acaba…: quan un jugador no pot fer un moviment legal i no vol fer huelshe -veure més avall-. El joc es juga habitualment a diverses rondes. Cada ronda és guanyada pel jugador que té més punts: una llavor lubasso val 1 punt, una llavor gong val 6 punts (o 6 llavors) i una llavor mu val 7 punts (o 7 llavors). Sempre que un jugador no tingui llavors en cap dels seus forats regulars, pot fer huelshe, col·locant una llavor solitària (que agafa de les seves captures que han estat retirades del tauler) en cada un dels forats buits propis i, aleshores segueix jugant. Si en la situació que un jugador no té llavors en cap dels seus forats regulars i encara hi ha una llavor gran en el seu magatzem original, fer huelshe és obligatori. En cas contrari, el jugador pot declinar fer huelshe i aleshores el joc acaba. Està permès fer huelshe fins i tot si un jugador no té suficients llavors per omplir cada forat. En aquest cas, cal que ompli tants forats com pugui de manera consecutiva, però d’altra banda, de la manera que desitgi.
Les llavors grans han de ser recomprades, si no pertanyen al seu propietari original (novament la llavor gong val 6 llavors i la llavor mu, 7 llavors). Els jugadors intenten reomplir els seus forats i el jugador que no té suficients llavors, les ha de demanar prestades al seu oponent. L’adversari no pot negar-se a prestar-les. El deute és recordat i es pot acumular d’una ronda a una altra. Si el deute d’un jugador arriba a 5 llavors, està obligat a vendre un dels seus forats regulars. El jugador pot triar quin forat ven i, a canvi, rep 5 llavors. Els forats venuts funcionen de la mateixa manera com si fossin un forat magatzem: restaran sempre buits i qualsevol llavor que hi sigui sembrada, és immediatament capturada pel nou propietari del forat. També es deixa buit al començament d’una nova ronda, i en fer huelshe, no s’hi col·loca cap llavor per part de cap jugador. Els forats venuts poden ser recomprats pel propietari anterior, si aquest té suficients llavors (capturades i/o prestades) al final d’una ronda i el seu adversari no pot refusar la transacció. El joc continua fins que un jugador és vençut, és a dir, no pot omplir cap dels seus forats, o fins un nombre acordat de rondes.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en taulers de 2×5+2, és a dir, dues files de cinc forats i un forat magatzem a cada extrem (forats kolomei que contenen 1 pedra gran cada un que tenen mides lleugerament diferents). Els altres forats s’omplen amb cinc peces més petites anomenades lubasso. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del joc Ceelkoqyuqkoqiji. La fila superior pertany al jugador A. La fila inferior pertany al jugador B. Cada jugador té en propietat el forat magatzem a mà dreta.

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. En aquest joc però hi ha peces diferenciades: els forats magatzem contenen una pedra més gran que la resta, mentre que els altres forats s’omplen amb cinc pedres més petites. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes peces “llavors”. En el joc Ceelkoqyuqkoqiji es necessiten 50 llavors petites (25 per jugador) i 2 llavors grans (1 per jugador).

VARIACIONS

Eagle descriu 2 variacions del joc:

  • a vegades s’acorda que tant el valor de la llavor mu com de la llavor gong sigui de 5 punts.
  • un joc més difícil, segons un informant, és jugar amb set forats regulars i set llavors per forat. Les llavors grans, aleshores, tenen un valor de 7 punts.

NOTES

(1) segons Ralf Gering <mancala.wikia.com/wiki/ceelkoqyuqkoqiji>
(2) EAGLE, Vernon A. On Some Newly Described Mancala Games from Yunnan Province, China, and the Definition of a Genus in the Family of Mancala Games. A: Voogt, A. J. de (Ed.). New Approaches to Board Games Research: Asian Origins and Perspectives. Working Paper Series 3. IIAS, Leiden (Netherlands) 1995, 48-61.

Be Sociable, Share!