Inici » Adjiboto

Adjiboto

SurinamEl joc Adjiboto és un joc mancala jugat al Surinam, a Amèrica del Sud, pels saramaccans que viuen a la part alta del riu Saramacca. Els saramaccans són un grup humà que es va formar per esclaus fugitius. El primer estudi de camp sobre aquest joc es va dur a terme el 1928 per l’etnòleg nord-americà Melville Jean Herskovits al poble de Beidotti.

Adji és el nom del gra amb què es juga, boto (vaixell) és el terme pel tauler. (1)

Herskovits va escriure (2):

“Una altra construcció marca la localitat; és el krutu-wosu, lloc de reunió, que, després d’una mort, es converteix en el centre de llargs i complicats ritus funeraris. És un marc amb un sostre, obert pels quatre costats. Durant el dia, els homes i les dones hi van per seure i xerrar; el consell del llogaret els reuneix per debatre assumptes d’interès comú. La casa està al centre del poble i al davant hi ha una gran plaça on la sorra és escombrada meticulosament cada dia. Quan ocorre una mort, es duu el cos que descansa un dia o dos sobre una canoa trencada, fins que es construeix un taüt; la resta de la setmana, descansa en el taüt. D’aquesta casa surten diàriament els enterramorts, i vénen de nou a “portar el cos”, balancejant el taüt sobre els seus caps demanant a l’esperit de la mort la causa de la defunció i exigint que es justifiqui de les acusacions d’haver practicat una màgia maligna. Un cop més, la gent gran passa tot el dia amb el mort, jugant sense parar a l’adjiboto, joc de combinacions de llavors que cauen successivament en els forats d’un tauler; i de nou el poble es reuneix cada nit a vetllar el mort, per ballar en el seu honor, o per explicar els contes d’Anansi, l’entabanador, que delecten el seu esperit.”

Regles resumides del joc

tauler: 2×5, dues files amb cinc forats.
peces: 100 (50 per jugador).
distribució inicial: 10 llavors en cada forat.
direcció sembra: anti-horària.
sembra: volta simple. El primer jugador comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la fila pròpia. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents, deixant-ne una en el forat des del qual s’han agafat. En els deu primers moviments del joc, tots els deu forats han de ser moguts. No està permès moure llavors solitàries. És a dir, no es pot començar des d’un forat que conté una sola llavor.
collita: és possible capturar en ambdós costats del tauler. Una collita es realitza quan l’última llavor sembrada acaba en un forat que precedeix a un altre forat que conté 1, 3 o 5 llavors, o qualsevol combinació d’una seqüència d’1, 3, o 5 llavors, el jugador captura aquestes llavors i les retira del tauler (o les col·loca en el magatzem propi a mà dreta si el tauler en disposa un a cada extrem). L’única excepció és el moviment d’obertura del joc en que no està permès capturar.
objectiu del joc: deixar l’oponent en una posició en que no pot sembrar.
el joc acaba…: quan un jugador en el seu torn de joc té els forats propis sense llavors o amb sols una llavor. Totes les llavors restants són capturades pel jugador que ha fet el darrer moviment de joc. Si cada jugador ha capturat cinquanta llavors durant el joc, es produeix un empat. El jugador que ha capturat més llavors és el guanyador.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Aquest joc es juga en taulers de 2 files de 5 forats. Es col·loquen 10 llavors en cada forat. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica de la disposició inicial de l’Adjiboto. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

regles_adjiboto_fig_00

peces de joc

Generalment, en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors” encara que siguin pedres o altres objectes.  Es necessiten 100 llavors (50 per jugador).

NOTES

(1) HERSKOVITS, Melville Jean. Adjiboto, an African Game of the Bush-Negroes of Dutch Guiana. A: Man: Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland Vol. 29, (Jul., 1929), pp. 122-127.
(2) HERSKOVITS, Melville Jean. (1950) Les bases de l’anthropologie culturelle [édition électronique par Jean-Marie Tremblay Paris : François Maspero Éditeur, 1967, 331 pages. Collection: Petite collection Maspero, no 106.], pp.133-134.

Be Sociable, Share!