Inici » Makonn

Makonn

SeychellesEl joc Makonn és jugat a les Seychelles. Va ser descrit per Alex Johan De Voogt, qui va escriure que les regles del joc Makonn es van recollir durant una visita a les illes Seychelles el 2007. La seva popularitat coincideix amb la del baka, una beguda alcohòlica local basada en la canya de sucre fermentada. Les regles de joc es van recollir en un bar de baka on el propietari jugava i ensenyava a jugar al Makonn.

De Voogt va escriure (1):

“El Museu Històric Nacional de Mahé té un tauler de joc Makonn. Consta de quatre files de deu forats i, segons la informació del museu, va ser portat per soldats de la Primera Guerra Mundial com a record. Amb l’assistència de la curadora sènior Sra. Bella Rose i la curadora assistent sènior Sra. Jeanne Pothin, els següents jugadors van ser localitzats prop de la capital de Mahé.

El 22 de març de 2007, Barry Marengo (1933-) va ser convidat al museu i va il·lustrar el joc usant el tauler del museu. Va confirmar que el nom era Makonn i que la configuració sempre havia estat quatre per deu forats. Ell va jugar amb pedres, tot i que també se sap que s’usen petxines de cauri, que es van col·locar una a una en cada forat i va estendre les pedres en sentit contrari a les agulles del rellotge. Les solitàries no es poden jugar a menys que el jugador només tingui peces solitaries. Ell havia après el joc a l’edat de catorze anys i solia jugar en un grup d’uns vuit jugadors.
Dos dies després es va realitzar una visita a Robin Pierre Marie (1934-) que posseeix un lakanbiz o baka-bar a Pointe La Rue, al sud de Mahé. En el seu bar hi havia un tauler Makon, un tauler de dames de deu per deu i un altre tauler similar a les dames conegut com Damn la tete. A l’arribar els jugadors estaven immersos jugant al Makonn.

El Sr. Marie va posar en marxa el seu bar el 1989 i per jugar usava un tauler fet per ell mateix. Els jugadors al bar van ser ensenyats sobretot pel propietari, encara que en dies passats d’altres jugadors, que ja estaven familiaritzats amb el joc, també s’havien unit. Ell va començar a jugar als setze anys i també va jugar a Diego García a partir de 1959 amb altres homes de les Seychelles i Maurici. Més tard va jugar a Desroches, part de l’arxipèlag Amirantes i Aldabra. El 1988 va marxar de Desroches i va tornar a Mahé on havia residit des que tenia nou anys. Ell s’havia criat originalment a l’illa de La Digue.

Ell no coneixia cap altra configuració del joc que no fos quatre files de deu forats. Atès que el joc s’associa amb beure baka, les dones no solen jugar amb els homes, però se sap que juguen al joc en àrees separades. Ni el Sr. Marie ni el Sr. Marengo no estaven familiaritzats amb cap competició o torneig d’aquest joc.”

I va escriure també (2):

“Jugat a les Seychelles. Les Seychelles és un país insular independent a l’Oceà Índic, situat entre Madagascar, les Illes Maldives, Oman i la costa africana, incloent Tanzània, Kènya i Moçambic. S’ha donat testimoni de la presència de jocs mancala a tots els països que envolten les Seychelles. Al contrari dels països veïns, les Seychelles estaven deshabitades fins a finals del segle XVII, quan els colons francesos van prendre possessió de les illes. Els esclaus africans van ser introduïts en el curs del segle XVIII i l’esclavitud ha continuat fins ben entrat el segle XIX. Es diu que el subministrament d’esclaus es va originar a Moçambic i en ocasions es va produir a través de l’illa de Zanzíbar.”

“Les regles dels mancala no poden viatjar com un tot coherent sense contacte a llarg termini entre els jugadors o la migració de jugadors. Com a conseqüència d’això, la presència d’una sèrie de jocs mancala gairebé idèntics a través d’àrees geogràfiques àmplies només s’explica a través del contacte intensiu. Aquest contacte es va establir possiblement a través del comerç, en el cas que els comerciants també juguessin. Una segona, igualment creïble, forma de dispersió és la migració en el qual un grup de jugadors s’instal·la en una altra àrea. El tràfic d’esclaus, se suposa en general, ha portat jocs des d’Àfrica Occidental fins el Carib. Aquest comerç mou grups de persones, creant dispersió com la migració. La situació a les illes Seychelles suggereix que el comerç d’esclaus d’Àfrica Oriental i els mancala estan vinculats a l’Oceà Índic.”

“Es conclou que els esclaus africans procedents de regions específiques de la costa est d’Àfrica han estat fonamentals en la distribució en la distribució d’un joc mancala de quatre fileres a Oman i les Seychelles, on aquests jocs encara es poden trobar avui en dia amb algunes variacions locals.”

Regles del joc

Es juga en un tauler amb quatre files de deu forats. Es necessiten 40 peces de joc, habitualment pedres o petxines de cauris. Cada jugador té en propietat les dues files de deu forats més properes. L’objectiu del joc és capturar totes les llavors de l’adversari. El joc es pot dividir en tres etapes.

Primera etapa: l’obertura.

Es col·loca una llavor en cada forat al començament de la partida. Un jugador comença reordenant les llavors disposades en les dues files que li pertanyen. El jugador pot reordenar les llavors de la manera que desitgi en les seves files. Una llavor pot ser col·locada de tal manera que permeti capturar els forats ocupats oposats de l’oponent (per capturar, consulteu segona fase). Un cop llest, l’altre jugador pot reordenar l’altra part del tauler i, si és possible, també col·locar una llavor per capturar el contingut del forat(s) oposat(s).

Segona etapa: joc intermedi.

Un cop les llavors han estat disposades, el jugador que juga primer comença agafant el contingut d’un forat propi que contingui més d’una llavor. Aquestes llavors es distribueixen una a una en els forats consecutius en direcció contrària a les agulles del rellotge en les dues files pròpies amb sembra encadenada fins que la darrera llavor de la volta cau en un forat buit. Quan la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit el torn acaba amb captures o no. El jugador que estava sembrant pot capturar si el forat buit on ha caigut la darrera llavor de la volta està en la fila interna i el forat oposat de la fila interna de l’adversari conté alguna llavor. El contingut d’aquest forat de l’adversari es captura i, si n’hi ha, es captura també el contingut del forat directament al darrera d’aquest en la fila externa de l’adversari i es retira del tauler.

El joc continua fins que un dels jugadors es queda sense llavors en el seu costat del tauler i perd la partida o fins que un dels jugadors es queda amb llavors solitàries. En aquest segon cas, aquest jugador entra a la tercera etapa.

Tercera etapa: final del joc amb llavors solitàries.

Si un jugador té només llavors solitàries en les dues files de forats pròpies, se li permet sembrar-les amb condicions. El jugador pot ara sembrar una llavor solitària de la mateixa manera i direcció però sols en un forat buit. No se li permet sembrar-la en un forat que contingui una altra llavor solitària. Les captures es realitzen de la mateixa manera que en la segona etapa del joc.

De Voogt escrivia (3):

“Les regles de la tercera etapa del joc Makonn són molt similars al joc mancala Hawalis d’Oman. Els jocs mancala trobats a Zanzibar i Madagascar, encara que amb quatre files, són molt diferents. En canvi, es poden trobar jocs similars a Moçambic. Una breu comparació entre jocs mancala d’Oman i Seychelles suggereix que en ambdós països els jocs van ser introduïts des d’una àrea similar de la costa moçambiquesa.”

Regles resumides del joc:

tauler: 4×10 (quatre files de deu forats).
peces: 40 llavors (20 per jugador).
disposició inicial: 1 llavor en cada forat. Un jugador comença reordenant les llavors en les dues files pròpies de la manera que desitgi sempre que es mantinguin en el tauler i en el popi costat. Una llavor pot ser col·locada de tal manera que permeti capturar els forats ocupats oposats de l’oponent. Un cop llest, l’altre jugador pot reordenar l’altra part del tauler i, si és possible, també col·locar una llavor per capturar el contingut del forat(s) oposat(s). És necessari que almenys es faci un canvi per permetre als jugadors fer un moviment.
direcció de la sembra: anti-horària.
sembra: múltiple (o encadenada). Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol dels seus forats de les seves dues files que continguin més d’una llavor. Les llavors es sembren una a una en els següents forats fins que la darrerallavor de la volta caigui en un forat buit. Quan la darrera llavor de la volta cau en un forat buit, el torn acaba amb captura o no.
Si un jugador té només llavors solitàries en les dues files de forats pròpies, se li permet sembrar-les amb condicions. El jugador pot ara sembrar una llavor solitària de la mateixa manera i direcció però sols en un forat buit. No se li permet sembrar-la en un forat que contingui una altra llavor solitària.
collita: una captura es realitza quan la darrera llavor sembrada d’una volta cau en un forat buit de la fila interior pròpia i el forat oposat de la fila interna de l’adversari conté alguna llavor. Es captura el contingut d’aquest forat de l’adversari i, si n’hi ha, es captura també el contingut del forat directament al darrera d’aquest en la fila externa de l’adversari i les llavors es retiren del tauler.
objectiu del joc: capturar totes les llavors de l’adversari.
el joc acaba…: quan un jugador no té llavors i, aleshores perd.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Aquest joc es juga en un tauler de 4×10, és a dir, quatre files de deu forats. Es col·loca 1 llavor en cada forat al començament de la partida. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Makonn. Les dues files superiors pertanyen al jugador A. Les dues files de sota pertanyen al jugador B.
regles_makonn_fig_00

peces de joc

Generalment, en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten 40 llavors en total, 20 per jugador.

NOTES:

(1)(2)(3) VOOGT, Alex J. De. Makonn and the Indian Ocean: East African slave trade and the dispersal of rules. A: Board Game Studies Journal online 8, 2014, 147–152

MÉS INFORMACIÓ:

CLIMENT, J. (2016) El Makonn i altres mancala de l’Oceà Índic, A: Món aualé 5(1) pp.8-13 [online] ISSN 2014-7597.

Be Sociable, Share!