Inici » Enkeshui

Enkeshui

KenyaEl joc Enkeshui és jugat pels massais a Kenya al voltant de les ciutats de Narok i Ngong.

Va ser descrit per primera vegada per Walter Driedger (enginyer en cap a Colt Engineering a Calgary, Canadà) en el seu treball de camp “Michezo ya Mbao – Mankala in east Africa”, publicat inicialment l’any 1972 per l’Institut d’Estudis africans de l’Universitat de Nairobi, com “The Game of Bao, or Mankala, in East Africa”. Driedger va comentar:

“El més interessant de l’enkeshui no són les seves regles, sinó com es juga el joc. Igual que amb totes les coses dels Maasai, en general és un esforç de grup amb les decisions preses d’acord amb els principis d’igualtat i consens. Cada part consta d’un equip “flotant” de fins a cinc jugadors. Això requereix una explicació! Els jugadors poden participar en una partida que ja està en marxa i poden deixar-la a meitat de la partida. Una de les dificultats en l’aprenentatge és que una vegada que s’ha iniciat una partida, altres jugadors s’uneixen i eventualment es fan càrrec d’aquesta si, als seus ulls,  hom no és prou competent en el joc. Un membre de l’equip pot suggerir un moviment en fer un moviment de prova que es permetrà fer o bé es retira i se substitueix per un altre moviment. Atès que això està passant a banda i banda del tauler, hi ha una considerable confusió.”(1)

Es diu que una llavor solitària es coneix com “vaca”. Un forat es diu “boma”. I un forat que conté quatre llavors s’anomena un “brau”. Capturar les llavors de l’oponent es diu “menjar”. Completar una volta i aturar-se en un forat buit es diu “dormir”. El joc sovint començar de la següent manera a mode de cursa: dos jugadors comencen de manera simultània des del forat de l’extrem dret sembrant les llavors el més ràpid que es pugui. El que “dorm” en primer lloc, és a dir, que completa primer un moviment, comença el primer torn del joc regular.

El Dr. John Tyman va escriure:

“Quan els massais hi juguen, no obstant, els cercles són iardes de bestiar, els comptadors són vaques, i el guanyador és el que captura el ramat major.” (2)

El joc es juga en taulers de 2×8, 2×10 o 2×12 amb 48 llavors. Es diu que la mida preferida de tauler és 2×12. Entre els massais:

“Pot ser significatiu que només s’utilitzen els nombres parells [nombre total forats]. Entre els massai els números parells tenen connotacions femenines i això inconscientment podria estar relacionat amb el simbolisme de la col·locació de les llavors en els forats. Les dones massais no juguen aquest joc.” (3)

Regles resumides del joc

tauler: 2×8, 2×10 o 2×12, dues files de vuit, deu o dotze forats.
núm. peces: 48 llavors (24 per jugador).
disposició inicial: segons el nombre de forats del tauler s’usen diferents disposicions inicials, p.ex. en un tauler 2×8 es col·loquen quatre llavors en els sis forats a mà dreta de cada fila.
direcció sembra: direcció anti-horària.
sembra: volta múltiple (o encadenada). Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la pròpia fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents fins que l’última llavor d’una volta cau en:

  • un forat buit,
  • un forat que contenia tres llavors,
  • un forat designat com a “brau”.

Les llavors no es poden mai retirar o moure d’un forat “brau” durant el joc. Si en un torn un jugador dóna tota la volta al voltant del tauler i torna al costat propi, se li permet seguir aquest torn en qualsevol direcció (horària o anti-horària).
collita:

  • si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit en el costat propi del tauler i hi ha almenys una llavor en el forat oposat de l’adversari, el jugador que està sembrant captura el contingut d’ambdós forats. A més a més, si el forat següent de la fila pròpia també està buit, el contingut del forat oposat de l’adversari d’aquestel forat buit es captura. El jugador continua la captura d’aquesta manera, sempre que hi hagi una sèrie ininterrompuda de forats buits en el propi costat oposats a forats ocupats en el costat de l’oponent. Així doncs, un forat buit en la fila de l’adversari o un forat ocupat en el propi costat atura aquesta cadena de noves captures.
  • si la darrera llavor d’una volta cau en un forat en qualsevol costat del tauler que contenia tres llavors amb la que acaba de dipositar, en fa quatre. Aquest forat s’anomena “brau” i pertany al jugador que l’ha creat. Qualsevol llavor que caigui en un forat “brau” durant una volta en passar-hi pertany al seu propietari i si la darrera llavor d’una volta de qualsevol jugador hi cau, el torn acaba. Està permès formar un parell de “braus” si les dues últimes llavors d’una volta fan que hi hagi tres i quatre llavors en qualsevol ordre en dos forats adjacents.

objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan un jugador no té llavors que es puguin moure en el propi costat del tauler. Cada jugador compta les pròpies captures fetes durant la partida, el contingut dels propis forats “braus” en cada costat del tauler que tingui i les llavors restants en el propi costat del tauler que hi pugui haver.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Aquest joc es juga en un tauler de 2×8, 2×10 o 2×12, dues files de vuit, deu o dotze forats.  Segons el nombre de forats del tauler s’usen diferents disposicions inicials. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’una disposició inicial per jugar a l’enkeshui en un tauler de 2×8. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

i també es pot veure una representació esquemàtica d’una disposició inicial per jugar a l’enkeshui en un  tauler de 2×12.

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”, encara que siguin pedres o altres objectes. El joc enkeshui es juga amb 48 llavors, 24 per jugador.

NOTES

(1) DRIEDGER, W . The game of Bao or Mancala in East Africa. A Mila, vol: 3, issue: 1, pages 7-19, Juliol 1972, Institute of African Studies, University of Nairobi.
(2) TYMAN, J. African habitats: Forest, grassland and slum. Studies of the Maasai, the Luhya, and Nairobi’s Urban Fringe. A John Tyman’s Cultures in Context  Series [online]
(3) SMITHSONIAN INSTITUTION, National Museum of African Art. Maasai elders (ilmoruak) playing enkeshui, a traditional board game, Rift valley region, Kenya. In Archives, manuscripts, photographs catalog (SIRIS) [online]

MÉS INFORMACIÓ

GERING, R. Enkeshui a Mancala World.
RUSS, L. The complete mancala games book. New York. Marlowe & Company. 2000

Be Sociable, Share!