Inici » Tihulelin Ti-n Azgag

Tihulelin Ti-n Azgag

El joc Tihulelin Ti-n Äzgag és jugat a la regió d’Agadez, a Níger, pels xiquets i xiquetes tuaregs, especialment per part de les xiquetes, a l’ombra de les tendes o quan pasturen els ramats de cabres. Aquest joc es juga en dues files de quatre o sis forats excavats a terra. També és conegut amb el nom Izgagàn. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per M. Dominique Casajus l’any 1988. (1)

Un forat a terra s’anomena anu (unan, en plural). També es pot anomenar ehan (inan, en plural), mot que originalment significa tenda, o imi, mot que significa boca o orifici (tot i que aquest darrer terme sembla reservat a forats buits). El terme genèric que es pot traduir com peça és tawàdàk (tiwadakiri, en plural), una paraula que també significa un gra de cereal, o una quantitat molt petita de qualsevol material. Però les peces aquí reben el nom particular d’ àzgag, el plural d’aquesta paraula: izgagàn, dóna nom al joc. Les peces de joc usades són generalment excrements de camell.

Es diu que el perdedor obté un ejad (ase) o un ehulel (pollí) -tehulelt, en femení-, mentre que el guanyador, a vegades, es diu que obté un aläm (camell). La idea és que, en lloc camells, els rucs són de poc interès, que el propietari difícilment se’n pot enorgullir.

Mentre un jugador mou en una mateixa direcció durant cada ronda (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. Si és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en cap dels forats del seu costat, aquest perd torn fins que disposi de nou d’alguna llavor per sembrar-la.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×4, dues files de quatre forats; 2×6, dues files de sis forats.
peces: 48 (24 per jugador) en un tauler 2×4; 72 (36 per jugador) en un tauler 2×6.
disposició inicial: 6 llavors en cada forat al començament de la partida.
direcció sembra: direcció horària o anti-horària. Els jugadors poden triar la direcció horària o anti-horària que han de mantenir durant cada ronda. Mentre un jugador mou en una mateixa direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. Això es decideix de comú acord entre els dos jugadors.
sembra: volta simple. Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents en la direcció acordada per a cada un. No hi ha obligatorietat d’«alimentar a l’adversari» quan aquest no té llavors en el seus forats. Quan és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en els forats del seu costat del tauler, perd el torn. L’adversari repeteix torn.
collita: en ambdós costats. El jugador captura el contingut d’un forat de qualsevol costat del tauler si hi ha 2, 4 o 6 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 4 o 6 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament, fins i tot creuant el límit del territori, de manera que es poden deixar tots els forats buits del tauler en una collita encadenada. Les llavors capturades es retiren del tauler.
objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan no queden llavors al tauler. El joc es juga a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la primera ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb les seves llavors capturades. Es col·loquen 6 llavors per forat. Cal omplir, completament, cada forat abans d’omplir el següent.

  • Si un jugador no pot omplir algun forat amb el nombre requerit de llavors (sis), l’omple tan sols amb les llavors que disposi (que hauran de ser dues o quatre). Aquest forat se l’anomena forat propi incomplet. És costum que ocupi el darrer lloc en la direcció de la sembra que ha seguit el jugador durant la ronda (el forat de més a l’esquerra si es sembrava en la direcció horària; el forat de més a la dreta si es sembrava en direcció anti-horària). El pot utilitzar igual que els altres en la següent ronda o, si vol, pot fer que esdevingui un forat tszori (hiena) o bé un forat tamaghsoyt (cadàver).
  • En cas de no poder omplir algun forat amb cap llavor, és costum deixar que ocupi el primer lloc en la direcció de la sembra que ha seguit el jugador durant la ronda, és a dir, el forat de més a la dreta si es sembrava en la direcció horària; el forat de més a l’esquerra si es sembrava en direcció anti-horària. Els forats completament buits no s’usen en aquest nova ronda, s’anul·len.

Si un jugador decideix que un forat propi incomplet esdevingui tszori (hiena) ho comunica a l’adversari, aleshores es bloqueja el forat, és a dir, ni aquest jugador ni l’oponent podran capturar les llavors contingudes durant la nova ronda. El jugador propietari d’aquest forat pot dipositar-hi llavors durant la sembra, mentre que l’adversari no hi pot dipositar cap llavor. Si per error, l’adversari hi diposita una llavor durant la seva sembra, haurà de pagar una multa de 8 llavors. Les llavors acumulades en el tszori es sumaran a les llavors capturades pel jugador propietari d’aquest forat al final de la ronda.

Si un jugador decideix que el forat propi incomplet esdevingui tamaghsoyt (cadàver), es coneixen, almenys 3 regles diferents que es poden aplicar en aquesta situació:

  1. Opció a: el forat tamaghsoyt (cadàver) ocupa el darrer lloc en la direcció de la sembra que ha seguit el jugador durant la ronda (els forats de més a l’esquerra si es sembrava en la direcció horària; els forats de més a la dreta si es sembrava en direcció anti-horària). I és l’adversari qui comença primer la ronda. Es juga normalment però si durant una volta el nombre de llavors del tamaghsoyt augmenta en 2 llavors, són retirades pel jugador propietari del forat.
  2. Opció b: el mateix que l’opció a, excepte que es retiren les llavors acumulades per part del jugador propietari del forat tamaghsoyt quan durant una volta el nombre de llavors augmenta en tres.
  3. Opció c: el forat tamaghsoyt (cadàver) es pot situar en qualsevol forat propi. És el jugador propietari del forat tamaghsoyt qui comença primer la ronda. Es juga normalment però si durant una volta el nombre de llavors del tamaghsoyt augmenta en 2 llavors, són retirades pel jugador propietari del forat.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS AL TAULER

tauler

S’utilitza un tauler de 2×4 o de 2×6, és a dir, dues files de quatre o sis forats. Es col·loquen 6 llavors en cada forat al començament de la partida. Mentre un jugador mou en una mateixa direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler de 2×4 del joc Tihulelin Ti-n Äzgag. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Regles Bechi Fig.00

En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler de 2×6 del joc Tihulelin Ti-n Äzgag. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

regles_Tihulelin Ti-n Azgag_fig_00

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, ovella i camell… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc, en un tauler de dues files de quatre forats es requereixen 48 llavors, 24 per jugador. En un tauler de dues files de sis forats es requereixen 72 llavors, 36 per jugador.

NOTES:
(1) Casajus, D.  Jeux touaregs de la région d’Agadez. In: Journal des africanistes. 1988, 58 (1). pp. 23-49.

Be Sociable, Share!