Inici » Adjito dahoméen

Adjito dahoméen

BeninEl joc Adjito dahoméen era jugat a Dahomey (actual República de Benin), a Àfrica occidental. Era jugat en taulers de 2×4, 2×5 o 2×6 (dues files de quatre, cinc o sis forats) amb tres llavors en cada forat al començament de la partida. Les llavors usades com a peces de joc eren “nous d’eyo”.

Aquest joc va ser descrit com l’adjito l’any 1906 per R. Avelot (1) encara que incomplet, el qual va citar Edouard Foa. Foa va explicar les regles d’aquest joc l’any 1895, sense dir-ne el nom. Ell el va mencionar com “Le jeu des godets” (El joc dels cassons).(2) Avelot també va citar a John Duncan qui va reportar el joc adjito en el seu llibre “Travels in Western Africa, in 1845 & 1846“. Possiblement el joc adjito va ser esmentat per primera vegada l’any 1847 per Duncan. Però Duncan no va descriure les regles del joc. Va escriure: (3)

“Jugar i beure és freqüent aquí en gran mesura. Les Cartes i un joc anomenat Adjito, són els principals jocs. També es juga a les Dames a l’Accra holandesa.” (pgs. 89-90)

I afegia:

“Popoe [assentament independent que està a unes vuit milles a l’oest d’Ahguay a les fronteres de l’actual República de Benin] conté al voltant de cinc mil habitants (…) Els jocs que practiquen són cartes, dames (sens dubte introduïdes pels europeus), i el joc adjito, abans esmentat. El tabac també és molt sol·licitat pels nadius.(…)” (pg. 101)

Sobre les peces de joc, Duncan va anotar:

“El mercat de Whydah és superior a qualsevol que he vist a la costa, i està, fins i tot, millor subministrat que a Sierra Leone. (…) Entre d’altres articles generalment exposats a la venda hi ha els següents: carn de porc, carn de res, carn de moltó; tela de cotó, natiu i anglès; fil, perles, armes de pedra, pipes de tabac, ferro, pebre, elu (una composició per destruir mosquits), chuchume, matxets, pipes de fumar de Badagry, pedra i acer, cotó natiu en brut; tancacam, una arrel mèdica semblant gingebre; nous de goora i kolla; nous d’eyo, usades en el joc “adjito”; pells de caiman, cérvols, porc salvatge i gat; rates i ratolins dessecats; (…)” (pg.121)

Duncan també va explicar:

“(…) l’Adjito és l’únic joc practicat aquí. És un tipus indolent de joc, i grups de gent ociosa es reuneixen diàriament sota l’ombra dels grans arbres Cashu per al propòsit. Aquí romanen fumant i bevent durant tot el dia, en lloc de conrear la terra; però, el caboceer [gobernador local] que és un excel·lent home, acaba d’emetre ordres que cada tros de terreny erm reclamat per qualsevol persona de dins o prop de la ciutat pot ser conreada i plantar-hi blat de moro, o algun altre vegetal útil. Aquesta ordre ha donat una gran satisfacció a tots els europeus a Whydah” (pgs.199-200)

Regles resumides del joc:

tauler: 2×4, 2×5 o 2×6 (dues files de quatre, cinc o sis forats)
núm. peces: 24 (12 per jugador) en un tauler de 2×4; 30 (15 per jugador) en un tauler de 2×5; 36 (18 per jugador) en un tauler de 2×6.
disposició inicial: 3 llavors en cada forat.
direcció sembra:(*) anti-horària.
sembra:(*) volta simple. Cada jugador per torns comença el seu moviment agafant el contingut d’un dels forats de la fila pròpia. Les llavors es distribueixen una a una en els forats següents.
collita:(*) només en terreny de l’adversari. El jugador captura totes les llavors del forat oposat al forat on ha caigut la darrera llavor sembrada.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…:(*) quan un jugador no pot jugar cap forat o es produeix un bucle. Els jugadors capturen les llavors restants en el seu costat del tauler.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Aquest joc era jugat en taulers de 2×4, 2×5 o 2×6 (dues files de quatre, cinc o sis forats) amb tres llavors en cada forat al començament de la partida. En els diagrames següents es pot veure una representació esquemàtica de la disposició inicial de l’Adjito dahoméen en un tauler de 2×4, en un de 2×5 i en un de 2×6. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

peces de joc

Generalment, en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. Anomenem a aquestes fitxes “llavors” encara que siguin pedres o altres objectes.  Per jugar a l’Adjito dahoméen en un tauler de 2×4 es necessiten 24 llavors (12 per jugador). En un tauler de 2×5 es necessiten 30 llavors (15 per jugador). En un tauler de 2×6 es necessiten 36 llavors (18 per jugador).

NOTES:

(*) Les regles descrites estan incompletes i assumim el següent:

  • la direcció de la sembra és anti-horària;
  • es juga amb volta simple;
  • les captures es realitzen només en terreny de l’adversari.

(1) Avelot R. Le jeu des godets; un jeu africain à combinaisons mathémamatiques. In: Bulletins et Mémoires de la Société d’anthropologie de Paris, V° Série, tome 7, 1906. pp. 267-271.
(2) Foà, Édouard. Le Dahomey: histoire, géographie, moeurs, coutumes, commerce, industrie. Expéditions françaises 1891-1894. Paris 1895.
(3) Duncan, J. Travels in Western Africa, in 1845 & 1846: A Journey from Whydah, Through the Kingdom of Dahomey, to Adofoodia, in the Interior, Volume 1, London, 1847.

Be Sociable, Share!