Inici » Mankal’ah (Leab el-àkil)

Mankal’ah (Leab el-àkil)

El joc Leab el-akil, que significa “el joc del savi” o “el joc de la intel·ligència” era jugat a El Caire (Egipte) a principis del segle XX. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per Edward William Lane en el capítol IV del seu llibre “The manners & customs of the modern Egyptians (Vol.II)”. Aquest llibre fou publicat l’any 1842. (1) 

Edward W. Lane ens explica en el llibre mencionat anteriorment, que aquest joc era d’utilitat pels jugadors en la pràctica del càlcul. Es jugava amb molta freqüència en els cafès àrabs, i els jugadors, en general, estaven d’acord, tot i que era il·legal fer-ho, que el perdedor havia de pagar el cafè begut per ell mateix, el del seu adversari i els dels espectadors, o havia de pagar per un cert nombre de tasses.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×6, dues files de sis forats. Taulers de fusta.
peces: 72 llavors o cargols de cauri.
disposició inicial: es distribueixen les llavors de manera desigual. Un dels jugadors distribueix les 72 petxines, sense comptar-les, en un o més forats de cada fila, habitualment en els quatre forats centrals de cada fila, mentre que els dos forats de cada extrem es deixen buits. També es poden disposar d’altres maneres; per exemple: sense comptar-les, es col·loquen, aproximadament, la meitat en el forat que queda a mà esquerra d’una fila i l’altra meitat en el forat que queda a mà esquerra de l’altra fila. L’altre jugador (el que no ha disposat les llavors), comença primer. Però si aquest jugador no està conforme amb la distribució que ha fet l’adversari, aleshores gira el tauler i el costat propi passa a ser el de l’adversari i el d’aquest, passa a ser el propi. I el jugador que havia col·locat les llavors, comença primer.
direcció sembra: en direcció anti-horària.
sembra: volta múltiple (encadenada). Cada jugador, per torns, agafa les llavors d’un dels seus forats del seu costat del tauler i es dipositen, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el contingut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament. Quan un jugador té més d’una llavor en un o més dels seus forats i l’adversari no té cap llavor, aleshores el jugador que té llavors, està obligat a donar-ne una i col·locar-la al primer forat de l’oponent.
collita: en ambdós territoris. El jugador captura el contingut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar i també el contingut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el forat precedent també conté 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen i també el contingut dels forats oposats, i així successivament. Es retiren del tauler.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan sols queda en el tauler una llavor que és capturada pel jugador que la té en el seu costat. (2) El joc es juga a diverses rondes. Quan un jugador guanya un total de seixanta llavors o més, el joc acaba.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en un tauler de 2×6, és a dir, 2 files de sis forats. Al començament de la partida un dels jugadors distribueix les 72 llavors de manera desigual, com vulgui en un o més forats de cada fila, habitualment en els quatre forats centrals de cada fila, mentre que els dos forats de cada extrem del tauler es deixen buits. També es poden disposar d’altres maneres. En el diagrama següent podeu veure una representació esquemàtica d’un tauler Leab el-akil. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota és la del jugador B.

Una possible disposició inicial:

Una altra possible disposició inicial:

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten un total de 72 petxines.

NOTES

(1) LANE, Edward William. The manners & customs of the modern Egyptians. Vol.II. 3a ed. 1842
(2) Lane no va explicar si el joc acaba quan un jugador no té llavors en el seu costat del tauler i l’adversari no té més d’una llavor en un o més dels seus forats, i encara que les mogui no arribarien als forats de l’adversri. Assumim que el joc acaba i les llavors restants són pel jugador que les té al seu costat.

Be Sociable, Share!