Inici » Mankal’ah (Leab el-ghasheem)

Mankal’ah (Leab el-ghasheem)

El joc Mankaleh (o Mankalah) pronunciat com “Mankal’ah”, segons explicava Edward William Lane, era jugat pels joves a El Caire (Egipte) a principis del segle XX. També era conegut amb el nom de Leab el-ghasheem (o La’b al-ghashim), que significa: el joc de l’ignorant. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per Edward W. Lane en el capítol IV del seu llibre “The manners & customs of the modern Egyptians (Vol.II)”. Aquest llibre fou publicat l’any 1842. (1) Uns anys després, l’any 1912, l’artista Walter Tyndale, en el capítol “Un Café de El Caire i altres assumptes” del seu llibre “An artist in Egypt” parla sobre alguns jocs jugats a Egipte a principis del segle XX. Entre aquests hi ha el joc Mankaleh.  En aquest capítol l’autor diu que el joc Mankaleh encara es jugava a El Caire i explica:

“(…) i segueix sent universal en els pobles on el tric-trac (2) encara no ha trobat el seu camí. Se m’ha mostrat com jugar, però l’espai no permet fer una llarga descripció dels seus detalls. Es juga en un tauler rectangular amb dotze forats en dues fileres de sis cadascuna, cada fila formant un camp oposat. Hi ha setanta-dos cargols de cauri, o, si no, petits còdols, i segons la forma en què aquests es distribueixen en els forats fan que sigui un joc o altre. Un relat detallat de les diferents maneres de joc es dóna a Modern Egyptians de Lane.” (3)

Walter Tyndale va pintar una escena on es jugava al joc Mankaleh, el 1912, que va titular “A Cairene Café”.

Regles resumides del joc:

tauler: 2×6, dues files de sis forats. Taulers de fusta.
peces: 72 llavors o cargols de cauri (36 per jugador).
disposició inicial: es distribueixen les llavors de manera desigual, es col·loquen almenys 4 llavors en cada forat, la resta de les 36 llavors de cada jugador, es col·loquen com es vulgui en els forats propis. Si un jugador no està conforme amb la distribució que ha fet l’adversari, aleshores gira el tauler i el costat propi passa a ser el de l’adversari i el d’aquest, passa a ser el propi. I l’adversari comença primer.
direcció sembra: en direcció anti-horària.
sembra: volta múltiple (encadenada). Cada jugador, per torns, agafa les llavors del forat situat més a la dreta en el tauler i es dipositen, una a una, començant pel forat següent del que s’han agafat. Si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit, aleshores acaba la volta sense captures i és el torn de l’adversari. Si la darrera llavor sembrada cau en un forat que conté 3, 5 o més llavors, comptant la llavor que s’acaba de dipositar (és a dir, 2, 4 o més sense comptar la darrera llavor sembrada), el contingut d’aquest forat s’agafa i es sembra en una nova volta i així successivament. Quan un jugador té més d’una llavor en un o més dels seus forats i l’adversari no té cap llavor, aleshores el jugador que té llavors, està obligat a donar-ne una i col·locar-la al primer forat de l’oponent.
collita: en ambdós territoris. El jugador captura el contingut d’un forat si hi ha 2 o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar i també el contingut del forat oposat on ha caigut aquesta darrera llavor sembrada. Si el forat precedent també conté 2 o 4 llavors, aquestes també es capturen i també el contingut dels forats oposats, i així successivament creuant, fins i tot, el límit de la fila. Es retiren del tauler.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan sols queda en el tauler una llavor que és capturada pel jugador que la té en el seu costat. El joc es juga a diverses rondes. Quan un jugador guanya un total de seixanta llavors o més, el joc acaba.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en un tauler de 2×6, és a dir, 2 files de sis forats. Al començament de la partida es distribueixen les 72 llavors de manera desigual, es col·loquen almenys 4 llavors en cada forat, la resta de les 36 llavors de cada jugador, es col·loquen com es vulgui en els forats propis. En el diagrama següent podeu veure una representació esquemàtica d’un tauler Leab el-ghasheem. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota és la del jugador B.

Una possible disposició inicial:

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra,… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten un total de 72 petxines.

NOTES

(1) LANE, Edward William. The manners & customs of the modern Egyptians. Vol. II . 3ªed. 1842
(2) Tric-trac és un terme francès que s’usava a Egipte per referir-se al joc backgammon.
(3) TYNDALE, Walter. An artist in Egypt. Edinburgh University Press. Hodder & Stoughton. London. 1912

Be Sociable, Share!