Inici » Buqruru

Buqruru

El joc Buqruru és jugat a Abalessa, a la província de Tamanrasset, al sud d’Algèria, pels xiquets tuaregs, en de dues files de quatre forats excavats a terra. Les peces de joc usades són generalment excrements de camell. Mentre un jugador sembra en una direcció (horària o anti-horària) al llarg de cada ronda, l’adversari sembra en la direcció contrària. Si és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en cap dels forats del seu costat, aquest perd el torn fins que disposi de nou d’alguna llavor per sembrar-la. Aquest joc va ser descrit per primera vegada per Paul Bellin l’any 1963. (1)

Regles resumides del joc:

tauler: 2×4, dues files de quatre forats.
peces: 48 (24 per jugador).
disposició inicial: 6 llavors en cada forat.
direcció sembra: direcció horària o anti-horària. Els jugadors poden triar la direcció horària o anti-horària que han de mantenir durant cada ronda. Mentre un jugador mou en una mateixa direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. Això es decideix de comú acord entre els dos jugadors.
sembra: volta simple. Cada jugador per torns comença un moviment agafant el contingut de qualsevol forat de la seva fila. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents en la direcció acordada per a cada un. No és obligatori «alimentar a l’adversari» quan aquest no té llavors en el seus forats. Quan és el torn d’un jugador i no disposa de cap llavor en els forats del seu costat del tauler, perd el torn. L’adversari repeteix torn fins que el jugador que no tenia llavors en disposi altre cop en el seu costat.
collita(*): en ambdós costats. El jugador captura el contingut d’un forat de qualsevol costat del tauler si hi ha 2, 4, 6 o 8 llavors, comptant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 4, 6 o 8 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament, fins i tot creuant el límit del territori, de manera que es poden deixar tots els forats buits del tauler amb una collita encadenada. Les llavors capturades es retiren del tauler.
objectiu del joc: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan no queden llavors al tauler. El joc es juga a diverses rondes. Els jugadors compten les llavors capturades al llarg de la ronda i omplen els forats de la fila pròpia amb les seves llavors capturades. Es col·loquen 6 llavors per forat. Cal omplir cada forat completament abans d’omplir el següent. Si un jugador no pot omplir algun forat amb el nombre requerit de llavors, l’omple tan sols amb les llavors que disposi (hauran de ser dues o quatre). El forat incomplet el pot disposar en qualsevol del forats propis restants. Una nova ronda comença.
Si en acabar una ronda, un jugador té 2 forats incomplets sense cap llavor, es diu que li dóna un «ase» a l’adversari (1 punt). Si té tots els forats buits, li dóna dos «ases» a l’adversari (2 punts) i ha perdut la partida.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS AL TAULER

tauler

S’utilitza un tauler de 2×4, és a dir, dues files de quatre forats. Es col·loquen 6 llavors en cada forat al començament de la partida. Mentre un jugador mou en una mateixa direcció (horària o anti-horària), l’altre adopta la direcció contrària. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica del tauler Buqruru. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Regles Bechi Fig.00

peces de joc

Generalment en els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, ovella i camell… com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es requereixen 48 llavors, 24 per jugador.

NOTES:

(*) Les regles descrites d’aquest joc estan incompletes i assumim el següent:

  • Les captures es realitzen en ambdues files.
  • Es pot capturar el contingut d’un forat de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sense llavors en el seu costat del tauler. En aquest cas, es repeteix torn.
  • En la primera volta de cada jugador no es pot capturar.

(1) Bellin, P. L’enfant saharien a travers ses jeux. In: Journal de la Société des africanistes. 1963, 33(1). pp. 47-104.

Be Sociable, Share!