Inici » Akon(g)

Akon(g)

Akon-SongoEl joc akon(g) és un joc tradicional mancala del poble fang que data de temps molt antics. Ningú sap precisar l’època a partir de la qual aquesta gent va començar a jugar-lo. Tot el que se’n sap d’aquest joc fins ara es deu a la transmissió oral. Es juga a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial, segons informants de Guinea Equatorial. (1)

Originalment, era un entreteniment dels ancians i adults. Actualment, l’akong és practicat també per moltes dones i per gent d’altres ètnies de Guinea Equatorial. La seva pràctica, fins i tot s’ha estès entre molts dels estrangers que actualment resideixen en aquest país africà, especialment entre els ciutadans d’origen xinès. Diu la tradició oral que era un joc masculí que es jugava, sobretot, en trobades o reunions que feien els homes de cada poble fang a la “casa Abà o casa de la paraula”. Aquesta era una institució essencial de la societat fang on els homes, mentre esperaven els millors àpats preparats per les seves dones, tractaven i prenien decisions sobre el funcionament del poble i sobre l’incompliment de les lleis tradicionals, es celebraven els matrimonis, etc. Es diu que es realitzaven competicions amb altres poblacions quan unes i altres no es posaven d’acord o per a ressaltar al millor jugador de cada lloc. El que guanyava honrava al seu poble i aconseguia que la decisió per la que havien apostat, es dugués a terme. En les competicions sempre hi havia diversos homes que feien la funció d’observadors i així evitaven que hi haguessin trampes per alguna de les dues parts. El principal objectiu del joc era el de ressaltar la figura del cap de família com a responsable i cuidador de la imatge d’aquesta davant la resta de famílies de la vila. (2)

Regles resumides del joc:

tauler: 2×7, dues files de set forats.
núm. peces: 70 (35 per jugador).
disposició inicial: 5 llavors a cada forat.
direcció sembra: horària.
sembra: volta simple. Les llavors es col·loquen una a una en els forats següents.
collita: només en terreny de l’adversari excepte en el primer forat de la dreta de cada fila. El jugador captura el contingut d’un forat de l’adversari si hi ha 2, 3 o 4 llavors, contant la darrera llavor que acaba de deixar. Si el forat precedent també conté 2, 3 o 4 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament sense creuar el límit de la fila. Es retiren del tauler.
objectiu: capturar més llavors que l’adversari.
el joc acaba…: quan un jugador no pot jugar cap forat, l’altre jugador captura les llavors restants. Quan es produeix un bucle, les llavors que queden en el tauler no són per a ningú.

DISPOSICIÓ DE LES LLAVORS EN EL TAULER

tauler

Es juga en un tauler de 2×7, és a dir, 2 files de set forats. Al començament de la partida es col·loquen 5 llavors en cada un dels forats. En el diagrama següent podeu veure una representació esquemàtica d’un tauler akon. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota és la del jugador B.

Regles Akon Fig.00

peces de joc

En els jocs mancala les peces de joc no tenen un valor determinat. El seu color, mida i forma no són importants. És freqüent utilitzar pedres, llavors, petites conquilles, excrements de cabra, … com si fossin fitxes. En general anomenem a aquestes fitxes “llavors”. En aquest joc es necessiten 70 llavors, 35 per jugador.

MOVIMENTS

sembra i collita

Els moviments bàsics dels jocs de mancala es denominen “sembra” i “collita”. La sembra consisteix en agafar les llavors d’un forat de la fila pròpia i repartir-les una a una en forats adjacents consecutius. La collita consisteix en la captura d’una o varies llavors contingudes en un o varis forats d’acord amb les regles de cada joc. La direcció de la sembra en aquest joc és la mateixa que la de les agulles del rellotge i les llavors es comencen a dipositar en el forat següent al forat del que s’han agafat les llavors.

El joc akon(g) es juga amb sembra simple.

Els jugadors juguen per torns, un després de l’altre. El jugador que juga primer s’escull a l’atzar. Per començar a jugar agafeu totes les llavors d’un dels set forats de vostra banda del tauler i les sembreu d’una en una en la direcció de les agulles del rellotge, és a dir, de dreta a esquerra en el nostre costat del tauler i d’esquerra a dreta en el territori de l’adversari.

Quan la darrera llavor cau en un forat del costat contrari que contingui 2, 3 o 4 llavors comptant la darrera llavor que acabem de deixar, aleshores aquestes són capturades i retirades del tauler o col·locades en un forat magatzem si el tauler en disposa. Quan un jugador pren 2, 3 o 4 llavors, si la casella precedent també conté dues, tres, o quatre llavors, aquestes també es capturen, i així successivament. Tan sols es pot capturar en el la fila de l’adversari, és a dir, que si la darrera llavor cau en un forat de la fila pròpia, el torn acaba sense captures. Si la darrera llavor cau en un forat buit, en un forat que contingui 1 llavor o més de 4, o en el forat 1 de l’adversari, s’acaba el torn. Les llavors contingudes en els forats 1 de cada fila (el primer forat de la dreta de cada fila) no poden ser capturades per cap dels jugadors.

Si un forat que trieu per sembrar conté 14 llavors provoca que doneu una volta sencera al tauler i acabeu en el forat inicial, dipositant la darrera llavor. Acaba el vostre torn. Quan el forat de la pròpia fila que es tria per repartir les llavors conté 15 llavors o més, aleshores doneu una volta completa al voltant del tauler, tot seguit, després de dipositar una llavor en el forat inicial, enlloc de seguir en el forat següent, salteu els forats que resten de la pròpia fila i seguiu sembrant des del forat 1 de la fila de l’adversari. Si en arribar al forat 1 de la fila pròpia, encara us resten llavors a la mà, salteu els forats de la pròpia fila i es torna a sembrar des del forat 1 de la fila de l’adversari, fins que s’acabin les llavors de la mà. Si la darrera llavor cau en un forat de la fila de l’oponent que contingui 2, 3, o 4 llavors, comptant la darrera llavor que acabem de dipositar, aleshores es capturen aquestes i si el forat precedent també conté 2, 3 o 4 llavors, aquestes també es capturen, i així successivament.

Si la darrera llavor cau en el forat de la fila de l’adversari en que no es pot capturar (forat 1 de cada fila), aquesta llavor se la queda el jugador que estava sembrant, la resta de llavors es deixen al forat.

No es permet “fer passar gana” a l’adversari: un jugador no pot jugar de manera que deixi sense llavors el territori de l’adversari i impedeixi que pugui jugar. Tan sols pot deixar sense llavors en cas d’impossibilitat d’efectuar una tirada que alimenti a l’altre jugador.

OBJECTIU DEL JOC

El joc Akon s’acaba quan un jugador ja no té llavors en el seu territori i no pot jugar. Aleshores, l’altre jugador captura totes les llavors que resten al tauler. El joc també s’acaba quan es crea un bucle indefinit sense que s’efectuïn captures, és a dir, quan es produeix la mateixa situació després d’un cert nombre de voltes. Si això succeeix, les llavors restants no les captura cap jugador. Guanya el jugador que ha capturat més llavors al final de la partida.

Per entendre millor tot l’anterior vegeu els següents exemples:

Regles Akon Fig.01

Suposeu que juga el jugador A i és el seu torn. Decideix moure des del forat 2 que conté 18 llavors. Aleshores, sembra les llavors d’una a una en la mateixa direcció de les agulles del rellotge. Fixeu-vos en la numeració dels forats en els esquemes:

Regles Akon Fig.01b

Quan dóna la volta al tauler, el jugador A diposita una llavor al forat inicial 2A i amb les 4 llavors que li queden a la mà, enlloc de seguir sembrant-les en el forat següent 3A, salta tots els forats que resten del seu territori i continua la sembra des del forat 1B fins que acaba al forat 4B:

Regles Akon Fig.01c

Com que la darrera llavor ha caigut en un forat del territori vostre (B) que contenia 3 llavors, comptant la que acaba de dipositar, les retira del tauler. Com que els forats precedents 3B i 2B també contenen  3 llavors cada un, aleshores també pot retirar aquestes altres 6 llavors. No pot capturar però les llavors contingudes en el forat 1B, doncs d’aquest forat mai pot capturar llavors. El torn del jugador A finalitza amb 9 llavors capturades.

Regles Akon Fig.01d

Hi ha distintes variants conegudes d’aquest joc:

Es coneixen almenys dues variants del joc akong. Algunes d’aquestes diferències afecten lleugerament la dinàmica del joc. Altres l’afecten de manera considerable, com per exemple, que el joc es pot jugar a un temps determinat. En aquest cas, quan es compleix el temps acordat, encara que hi hagi possibilitats de seguir jugant, el joc finalitza i el guanyador és el jugador que té més llavors en possessió. Per saber això, no es compten només les llavors capturades durant la partida, sinó també les llavors que hi ha en cada forat de la fila pròpia en el moment que ha finalitzat el temps acordat. Si s’aplica aquesta regla, l’estratègia del joc varia completament.

En una de les variants, quan sembrem més de 14 peces, les llavors 14, 21 o 28 se sembren en el forat inicial des d’on s’ha iniciat la volta; en l’altra variant de joc les llavors 14, 21 o 28, es capturen i es dipositen en el forat magatzem (si n’hi ha) del jugador que està sembrant.

Mentre que en una variant, no es poden capturar mai les llavors contingudes en el forat de l’extrem dret de l’adversari, en l’altra variant no hi ha aquesta restricció: tan sols no es poden capturar quan són les úniques llavors que li queden a l’adversari en la seva fila.

Altres diferències són irrellevants com quan el forat magatzem de cada jugador està a mà dreta enlloc de a mà esquerra.

NOTES:

(1) Segons va explicar el guineo-equatorià J.L. Eworo a Jordi Climent, en una conversa personal a Cape Town, Sud-Africa, l’octubre de 2006.
(2) SIERRA MAPANE, F. (2011) El Akong una forma divertida de hacer matemáticas. Comunicació al III Foro Educativo CES Don Bosco, Madrid.

MÉS INFORMACIÓ:

CLIMENT, J. (2012) Akong i Songo: l’art de mastegar el temps, A: Món auale 1(2) pp.4-7 [online] ISSN 2014-7597.

Be Sociable, Share!