És jugat per la gent Hausa del nord de Nigèria amb sembra simple. També jugat en taulers de 2×12, 2×16, 2×18.

Es juga amb 4 llavors en cada forat al inici de la partida. Es comença a sembrar agafant les llavors d’un forat del propi costat del tauler en el sentit contrari al de les agulles del rellotge, és a dir, d’esquerra a dreta. En el diagrama següent es pot veure una representació esquemàtica d’un tauler per jugar al Darra. La fila superior pertany al jugador A. La fila de sota pertany al jugador B.

Les captures són fetes com en el  joc conegut com Ba-awa a Ghana, Ayo Eleh a Nigèria i Odú a Nigèria i Benin, és a dir, en el moment que un forat conté de nou quatre llavors, aquestes són retirades per cada jugador en funció de si els forats estan a un costat o altre del tauler. Un jugador pot retirar les 4 llavors contingudes en els forats propis quan està sembrant l’adversari o quan està sembrant un mateix. El torn de cada jugador acaba cada vegada que són sembrades les llavors contingudes en un forat del propi costat del tauler, doncs no es realitza un moviment encadenat. Quan la darrera llavor cau en un forat buit o no conté 4 llavors, comptant la que acabem de dipositar, el torn acaba.

Si un forat conté 12 llavors o més i les sembrem, en arribar de nou al forat inicial no es salta.

Quan la darrera llavor sembrada cau en un forat del costat propi o de l’adversari que contingui 4  llavors, comptant la que acabem de dipositar, aquestes són retirades del tauler i se les queda el jugador que estava sembrant.

Si la darrera llavor sembrada cau en un forat del costat de l’adversari que conté 4 llavors, comptant la que acabem de dipositar, aquestes són retirades del tauler i se les queda el jugador que estava sembrant, però si durant la mateixa sembra algun forat del costat de l’adversari ha tornat a tenir 4 llavors, aquestes són retirades i se les queda l’adversari. Així doncs, es pot donar el cas que en un sol torn d’un jugador, poden haver-hi diverses captures tan per part del jugador que està sembrant com per part de l’adversari.

Quan un jugador no té llavors per jugar, l’adversari no està obligat a “alimentar-lo”, per tant, perd el torn i torna a jugar el jugador que sí té llavors per jugar. Quan el jugador que no tenia llavors en el seu costat del tauler, en torna a tenir, aleshores pot seguir jugant, per torns. El joc acaba quan queden menys de 5 llavors al tauler. Quan el joc finalitza, les llavors que resten al tauler són capturades per part del jugador que hagi fet la darrera captura de 4 llavors d’un forat. Guanya qui captura més llavors.

Per entendre millor tot l’anterior vegem els següents exemples:

Suposem que és el torn del jugador A. Decideix moure des del forat 4A que conté 6 llavors. Aleshores, sembra les llavors i acaba al forat 4B que contenia 3 llavors:

Així doncs, el jugador A captura les quatre llavors del forat 4B, les retira del tauler i el torn acaba. Ara és el torn del jugador B.

Suposeu ara una nova situació en que sou el jugador B. És el vostre torn. Amb la disposició de les llavors en el tauler que mostra el diagrama, tan si moveu des del forat 2B com des del forat 3B, acabareu amb la darrera llavor sembrada en el forat 4A. Imagineu que escolliu jugar des del forat 3B que conté 7 llavors.

Aleshores, acabeu en el forat 4A i captureu les 4 llavors que hi ha, comptant la darrera llavor que heu dipositat i les retireu del tauler.

Però si us fixeu bé, en el forat precedent, en fer la vostra sembrada, tornen ha haver-hi 4 llavors. Aquestes són retirades del tauler i se les queda l’adversari. Mala sort!